Joan Solà presentà una gramàtica catalana sense «patriotisme»

La Gramàtica, editada per Empúries, és la tercera de caire descriptiu i exhaustiu que s'elabora a Europa, després de la castellana i la italiana "simultàniament se n'ha feta una anglesa", com recordà ahir Solà a Palma. Amb orgull, el professor explicà que cap d'aquestes obres recents no ha cobert tot el camp de la gramàtica, de manera que just la ara publicada recorre fonètica i fonologia, morfologia i sintaxi.

El filòleg destacà l'esforç realitzat durant els cinc anys de feina per cohesionar i ordenar la tasca dels 58 coautors per evitar duplicacions, bibliografies falses o contradiccions, entre els defectes que atribuí a obres d'aquesta casta; amb humor, Solà repassà els defectes més habituals entre els manuals i altres estudis realitzats en aquest sentit, que tampoc no tenen la intenció exhaustiva del nou treball.

El que diferencia una gramàtica normativa d'una descriptiva és que la segona es limita a constatar l'existència d'una determinada construcció sintàctica o una morfologia en la parla o l'escriptura, sense dictaminar la seva validesa. Això no obstant, la recomanació en l'ús acostuma a ser explícita, com a referència de la gramàtica normativa. Així, formes morfològiques verbals més que dubtoses com «hi han massa gramàtiques» es recullen perquè són freqüents a la parla popular, tot i que la norma les rebutja; la Gramàtica es limita a considerar la seva existència i a recordar que una autoritat determinada la considera incorrecta.