L'exèrcit popular dels Països Catalans va alliberar ahir horabaixa de la sobirania espanyola l'acabada de batejar illa del Fonoll Marí (abans coneguda com s'Illot), una illa del Llevant, abrupta i de petites dimensions ubicada vora Portocristo. Devers les 17 hores una trentena de «soldats» hi arribaven i col·locaven la senyera de les quatre barres i una gran estelada sobre la conquerida república del Fonoll Marí, a 15 metres de la costa. Per arribar-hi empraren una sèrie de patinets, mentre que altres ho feren nedant. Conquerida l'illa, llegiren amb altaveu un manifest a través del qual prenien possessió del lloc.
Així es resolia, davant la mirada d'alguns curiosos, aquest acte simbòlic que una sèrie de joves nacionalistes (pertanyents a Joves per la Llengua, a Esquerra Republicana o simplement defensors de la terra) varen decidir posar en marxa aprofitant que són les festes d'aquest nucli costaner i esperant que això aixecaria una major expectació.
Joan Lladó, un dels capdavanters, explicava que «fa uns dies que volíem fer un acte festiu alhora que reivindicatiu. Hem elegit s'Illot perquè és el lloc de més fàcil accés i, a més, ara hi ha molta de gent perquè són les festes populars. Hem començat a alliberar el país d'aquesta manera», comentava en to sarcàstic aquest jove, que va afegir que el que pretenien era passar una estona divertida i fer una paròdia del que ha ocorregut fa poc a Perejil. «Esperam que aquesta illa ja no torni a ser mai més de sobirania espanyola».
Quan estaven ubicats sobre la nova terra conquerida, Joan Lladó va llegir el manifest, escrit en català antic: «Nós, en nom de lo molt noble e honorable poble català, dels comtats de la Cerdanya... de lo Rosselló, de lo Principat, de lo Regne de València, de les Illes Balears e de les Pitiüses, prenem possessió d'aquesta illa anomenada s'Illot per a la república del Fonoll Marí...». Acabà amb un «Visca la terra lliure!» i aplaudiments.
La missió es va complir en poc més d'una hora i no va ser necessària, en aquest cas, la mediació internacional per abandonar les seves posicions. Això sí, deixaren la senyera ben plantada com a prova de la seva conquesta a l'espera que es respecti tant de temps com sigui possible. Joan Lladó valorava així l'acte: «No preteníem gaire cosa més que fer aquesta petita reivindicació i hem deixat a l'illa del Fonoll Marí la senyera esperant que es respecti la nova república. Ens hi volíem quedar una mica més, però és bastant abrupta». La trobada va servir per passar un horabaixa entre amics, fer unes rialles i un crit a favor de la independència.
