Les cases fetes els darrers 5 anys a Balears equivalen a un terç de Palma

La capacitat total dels 43.000 nous habitatges construïts és de 129.000 places

En 25 anys, el territori disponible per persona seria de 1.800 m2. | S.A.

TW
0

Els habitatges construïts i acabats a les Balears durant els darrers 5 anys són 43.000, la qual cosa suposa una ampliació de la capacitat d'allotjament de 129.000 places, l'equivalent a una tercera part de Palma. Aquestes dades, manejades per l'Administració autonòmica i exposades públicament pel director general d'Ordenació del Territori, Manel Cabellos, posen de manifest que la capacitat total d'allotjament (residencial i turístic) de la nostra Comunitat és actualment d'1'8 milions de persones. En els moments de màxima ocupació, a l'estiu, la densitat de població assoleix els 300 habitants per quilòmetre quadrat, mentre que a l'hivern queda en els 190 habitants per quilòmetre quadrat, que no és poc.

Així, mirant els darrers 10 anys, el creixement urbanístic de les Balears fou de l'1'7 per cent, però arribà al 2'5 per cent si observam l'evolució d'únicament els darrers 5 anys. Segons Cabellos, «aquests creixements són altíssims. Mantenir el ritme de la darrera dècada durant els propers 25 anys representaria un creixement del 47 per cent, i si el ritme fos el dels darrers 5 anys, el creixement arribaria al 75 per cent. En aquestes circumstàncies, als 1'8 milions de places actuals hauríem d'afegir-hi en 25 anys una capacitat d'1'37 milions més, la qual cosa ens donaria a l'estiu una densitat de 560 habitants per quilòmetre quadrat».

Amb aquests nivells de densitat, a cada resident i turista de les Balears li correspondrien 1.800 metres quadrats de territori. És a dir, una densitat pròpia d'una urbanització tal com l'entenem a les Illes: habitatges dispersos unifamiliars amb un poc de terreny per a cadascun. Assolir aquest ritme de creixement suposaria que tot el territori balear esdevindria una «urbanització» en els termes definits anteriorment. Sembla que tots els partits polítics i la societat en general coincideixen a considerar que aquests ritmes de creixement són insostenibles, però, de fet, continuam aquesta tendència en molts altres factors i indicadors (consum energètic, vehicles, producció de residus i consum d'aigua), que són conseqüència de la intensa activitat urbanística.

El Govern del Pacte de Progrés té prevista una imminent aprovació de la llei de quotes, que seria la que regularia el creixement urbanístic tant en el sòl urbà com en el rústic. Precisament, a les Balears hi ha un total de 58.000 habitatges en sòl rústic, amb una capacitat de 175.000 persones. La Llei de sòl rústic establí la possibilitat d'edificar a les parcel·les inferiors a dues quarterades segregades abans de 1958. Doncs bé, aquests solars rústics són un total de 49.000, dels quals 43.000 (un 87 per cent) només tenen una extensió d'entre una i dues quarterades. És a dir, el mínim per construir en sòl rústic és de dues quarterades, però existeixen 43.000 parcel·les inferiors a aquesta superfície que sí són edificables.

Mentrestant, la Llei de sòl rústic de Catalunya prohibeix qualsevol tipus d'ús residencial de nova construcció i només es permeten les edificacions relacionades amb l'activitat agrària. La llei de quotes pren com a referència un creixement de l'1 per cent anual, si bé serà distribuït per municipis o comarques, però, a llarg termini, aquest ritme també és considerat insostenible, ja que en 25 anys ens portaria a una població de 500.000 persones més, és a dir, gairebé 1'4 milions de residents, una densitat de 280 habitants per quilòmetre quadrat sense comptar l'ocupació turística i amb uns recursos naturals limitats.