Els habitatges construïts i acabats a les Balears durant els
darrers 5 anys són 43.000, la qual cosa suposa una ampliació de la
capacitat d'allotjament de 129.000 places, l'equivalent a una
tercera part de Palma. Aquestes dades, manejades per
l'Administració autonòmica i exposades públicament pel director
general d'Ordenació del Territori, Manel Cabellos, posen de
manifest que la capacitat total d'allotjament (residencial i
turístic) de la nostra Comunitat és actualment d'1'8 milions de
persones. En els moments de màxima ocupació, a l'estiu, la densitat
de població assoleix els 300 habitants per quilòmetre quadrat,
mentre que a l'hivern queda en els 190 habitants per quilòmetre
quadrat, que no és poc.
Així, mirant els darrers 10 anys, el creixement urbanístic de
les Balears fou de l'1'7 per cent, però arribà al 2'5 per cent si
observam l'evolució d'únicament els darrers 5 anys. Segons
Cabellos, «aquests creixements són altíssims. Mantenir el ritme de
la darrera dècada durant els propers 25 anys representaria un
creixement del 47 per cent, i si el ritme fos el dels darrers 5
anys, el creixement arribaria al 75 per cent. En aquestes
circumstàncies, als 1'8 milions de places actuals hauríem
d'afegir-hi en 25 anys una capacitat d'1'37 milions més, la qual
cosa ens donaria a l'estiu una densitat de 560 habitants per
quilòmetre quadrat».
Amb aquests nivells de densitat, a cada resident i turista de
les Balears li correspondrien 1.800 metres quadrats de territori.
És a dir, una densitat pròpia d'una urbanització tal com l'entenem
a les Illes: habitatges dispersos unifamiliars amb un poc de
terreny per a cadascun. Assolir aquest ritme de creixement
suposaria que tot el territori balear esdevindria una
«urbanització» en els termes definits anteriorment. Sembla que tots
els partits polítics i la societat en general coincideixen a
considerar que aquests ritmes de creixement són insostenibles,
però, de fet, continuam aquesta tendència en molts altres factors i
indicadors (consum energètic, vehicles, producció de residus i
consum d'aigua), que són conseqüència de la intensa activitat
urbanística.
El Govern del Pacte de Progrés té prevista una imminent
aprovació de la llei de quotes, que seria la que regularia el
creixement urbanístic tant en el sòl urbà com en el rústic.
Precisament, a les Balears hi ha un total de 58.000 habitatges en
sòl rústic, amb una capacitat de 175.000 persones. La Llei de sòl
rústic establí la possibilitat d'edificar a les parcel·les
inferiors a dues quarterades segregades abans de 1958. Doncs bé,
aquests solars rústics són un total de 49.000, dels quals 43.000
(un 87 per cent) només tenen una extensió d'entre una i dues
quarterades. És a dir, el mínim per construir en sòl rústic és de
dues quarterades, però existeixen 43.000 parcel·les inferiors a
aquesta superfície que sí són edificables.
Mentrestant, la Llei de sòl rústic de Catalunya prohibeix
qualsevol tipus d'ús residencial de nova construcció i només es
permeten les edificacions relacionades amb l'activitat agrària. La
llei de quotes pren com a referència un creixement de l'1 per cent
anual, si bé serà distribuït per municipis o comarques, però, a
llarg termini, aquest ritme també és considerat insostenible, ja
que en 25 anys ens portaria a una població de 500.000 persones més,
és a dir, gairebé 1'4 milions de residents, una densitat de 280
habitants per quilòmetre quadrat sense comptar l'ocupació turística
i amb uns recursos naturals limitats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.