L'evolució dels esdeveniments a Majorica preocupen el Govern balear, així com els sindicats, que veuen com l'empresa no ha actuat amb criteris financers. El Govern d'Antich vol negociar amb el Banc Santander Central Hispano (SCH), principal creditor de Majorica, una sortida a la crisi financera i empresarial que afecta la fàbrica de perles, amb la finalitat de poder permetre la viabilitat econòmica de l'empresa davant la suspensió de pagaments presentada la setmana passada per la propietat.
El canvi d'actitud del SCH és una de les qüestions que vol analitzar el Govern amb els responsables de l'entitat. Fonts de l'Executiu autonòmic no volgueren ahir aprofundir en aquesta qüestió, ja que tot està a expenses d'allò que decideixi l'entitat financera que presideix Emilio Botín, qui en la seva última visita a Palma assenyalava sobre la trajectòria de Majorica: «No veig sortida en aquests moments a la seva mala situació». I arran de l'evolució dels esdeveniments optà per no recolzar el projecte dels actuals propietaris per no comptar amb un pla de viabilitat que pugui reflotar l'empresa, que compta amb un endeutament financer que fa materialment impossible rendibilitzar la societat malgrat disposar d'un producte molt demandat en el mercat internacional.
El conseller de Treball, Eberhard Grosske, informà ahir de les actuacions que està duent a terme el Govern per facilitar la solució de la crisi de Majorica als comitès d'empresa de les tres seccions de la companyia, els dirigents dels quals evidenciaren la forta divisió entre CCOO i UGT. Mentre el Govern analitza les finances de l'empresa manacorina i anuncia que avui reclamarà al Ministeri de Treball que retengui la seva aportació per a prejubilacions, CCOO "sindicat majoritari a les seccions tendes i fàbrica" ha convocat una vaga per als dies 13 i 14 però UGT "majoritari en joies" no se sumarà a aquests aturs i estudia demandar per la via penal la direcció de Majorica.
Principi d'Acord
Segons un comunicat emès per Majorica, l'empresa, per sortir de la
crisi, arribà a un principi d'acord amb els bancs en el qual
aquests podrien estar disposats a congelar el pagament dels
interessos i el principal durant tres anys mentre els accionistes
aportarien 3 milions d'euros addicionals als 1.803.000 euros
aportats el juny del 2001 i convertirien en capital la totalitat
del deute subordinat que puja a 20.434.412 euros.
