El risc geològic o, el que és el mateix, les probabilitats que
ocorreixin en un determinat indret fenòmens relacionats amb la
terra de suficient magnitud com per representar un perill per a les
persones i bens no sol ser contemplat per la majoria de la població
com una possibilitat més o menys immediata. Més bé, la majoria de
la gent té tendència a relacionar aquests fets amb cataclismes que
normalment tenen lloc a terres llunyanes (moltes vegades lligats a
terratrèmols o volcans).
Però la Serra de Tramuntana no està ni molt menys a cobri
d'aquests episodis. Ben al contrari. Una recent tesi doctoral
elaborada per la geòloga Rosa Mª Mateos, directora a Balears de
l'Instituto Geominero de España, conté un exhaustiu estudi dels
riscs d'aquest tipus que hi ha a la Serra, especialment els
relacionats amb el que ha denominat «moviments de coster», dels
quals la zona de Sóller, com es veurà, n'és especialment
afectada.
L'estudi ha analitzat per primera vegada, juntament amb altres
dues zones de la Serra, una superfície de 160 quilòmetres quadrats
corresponents a la Vall de Sóller i Fornalutx i part d'Escorca.
Després d'analitzar tots els factors que condicionen la
inestabilitat del terreny, s'han elaborat un conjunt de mapes que,
tot plegat, donen una idea molt clara del risc.
Mateos ha agrupat els sòls en cinc categories que van des de
sòls blans o molt blans fins als formats per roques dures o molt
dures. Evidentment, on afloren els terrenys més blans és on hi ha
més perill d'aquests moviments. De tot això s'ha deduït que a la
Serra es produeixen tres tipus de moviments de coster amb alguns
exemples que, segons Mateos, «són de llibre».
El primer tipus seria la caiguda de grans blocs de roca per
gravetat. Aquest risc és especialment freqüent i especialment
perillós a zones on s'han construït carreteres i en són
especialment afectades les carreteres de la Serra. El segon tipus
són les «esllavissades en sòls». Aquests són relativament freqüents
i, a la Vall de Sóller hi ha exemples relativament recents com el
de l'esllavissada dels Marroigs, ocorreguda l'any 1924 i que va ser
de grans proporcions.
Però sens dubte el tercer grup és el més espectacular i, de
succeir altre cop, podria tenir dimensions èpiques. Es tracta del
que la científica denomina «esllavissades rotacionals en roca» de
les quals "afortunadament" no se n'ha pogut constatar cap en temps
històrics però si en temps geològics molt recents. Segons Mateos
són d'enorme dimensió amb la mobilització de molts milions de
metres cúbics de roca arribant en algun cas a la mobilització d'un
quilòmetre cúbic "quasi una muntanya sencera".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.