Més enllà d'on arriba la vista

Els seus descendents la mantenen, però és més petita després de les segregacions de les darreres dècades (ha perdut més de 600 hectàrees des del segle XIX). Fa 140 anys, Santa Ponça tenia, ni més ni menys, que 6.161 quarterades, més grossa que sa Vall dels March. Aquestes dades ens demostren que les finques més grosses es concentraven a les zones més pobres: les costaneres i les d'alta muntanya, terres poc fèrtils devora la mar o en els cimals de les serres. Així es podia posseir quarterades i més quarterades. Per contra, les terres més fèrtils (el Pla, el Raiguer) estaven sotmeses a intensos processos de parcel·lació.

L'arribada del turisme transformà en autèntic or la terra salinitzada de devora la mar. A partir d'aquí, aquelles grans finques gairebé improductives i miserables (Calvià era un dels municipis més pobres i menys poblats de l'Illa) esdevingueren objecte de desig i expectativa d'importants sumes de doblers fàcils i ràpids. De la seva banda, les finques de muntanya, lluny de les especulacions immobiliàries i turístiques, conservaren més o menys les seves dimensions. Però res és per a sempre.

En els darrers anys, les finques d'interior, i també les muntanyenques, han aparegut en els punts de mira de les inversions immobiliàries, i això ha suposat segregacions de grans possessions tradicionals que semblaven inalterables. Sa Vall, de la família March i que abraça bona part dels municipis de Santanyí i ses Salines, és la finca més gran de Mallorca amb 5.298 quarterades. És una possessió costanera i d'una rendibilitat agrícola precària malgrat les grans inversions que s'hi han realitzat.