La corrupció i l'urbanisme minven l'atractiu turístic de Mallorca

La premsa alemanya qüestiona la tranquil·litat de l'illa de la calma

TW
0

Ist Mallorca noch sicher? "«És Mallorca encara segura?»" titulava dia 11 de març el rotatiu alemany Die Welt. La pregunta es repeteix d'uns mesos ençà a la premsa alemanya. I és que des que el 12 de novembre de l'any 1997 Manfred Meisel, el popular Bierkönig de l'Arenal, fos assassinat, un seguit de successos han tornat a enfosquir les planes de la crònica negra. La inseguretat en qüestió toca també la polèmica actual sobre un hipotètic brot de xenofòbia envers la comunitat alemanya. Cases cremades i desperfectes en cotxes figuren entre altres actes delictius. Peter Christian Haucke, cònsol d'Alemanya a Mallorca, puntualitzà a Diari de Balears que es tracta de fets puntuals.

Especialment sensibilitzat amb aquest tipus de malentesos opera el portal Mallorcaonline.com, una plataforma de defensa contra acudits de presumpta orientació germanòfoba. El fet és que ara com ara la pretesa inseguretat a l'Illa, més enllà d'alguna enrabiada puntual, es genera entre i contra determinats cercles germànics. L'especulació immobiliària, el blanqueig de doblers, les drogues i la prostitució són sovint desencadenants d'aquesta inseguretat. Un malestar agreujat per l'actual política urbanística. Les probables irregularitats jurídiques en moltes de les finques urbanitzades i l'enfortiment de les inspeccions immobiliàries afectarien uns 9.000 propietaris.

La revista econòmica Capital alerta de la pràctica habitual de reduir el preu de venda fins a un 50% del seu valor real. Per contra, quan es tracta d'edificar, s'estilen altres càlculs aritmètics. N'és un cas paradigmàtic la finca de Son Coll a Artà de l'extennista i «al·lot» preferit del Bild, Boris Becker. Dels 970 metres quadrats edificables, pel febrer d'enguany ja se n'havien construït més de 2.000: la casa pairal, la «caseta» del jardiner, el «barracó» del vigilant, tres mòduls per a convidats, garatge i taller.

«Allò que es construeix il·legalment s'ha d'esbucar», titulava Die Welt el 26 de febrer. Una cançoneta ben coneguda. Tanta sort que la premsa alemanya confia en l'eficàcia de les nostra legislació urbanística. Ho confirmà aquesta setmana el Berliner Zeitung: «Un jutjat de Mallorca ordena l'enderrocament de mansions de famosos», referint-se a les quatre cases de Llucalcari. Segons previsions de Capital, la xifra de doblers negres invertits el 2000 en propietat voreja els 17.000 milions.

«Abriessen»
No ho confongueu amb abreisen (viatjar). La paraula abriessen (esbucar) s'ha convertit en l'epítet preferit de Mallorca als mitjans alemanys. Abriessen de places hoteleres, abriessen de mansions, de plànols sense llicència. La qüestió és que d'abriessen res de res, 71 milions és el que haurà de pagar Becker a la Sala d'Artà, en el cas de no prosperar el recurs. Legalitzar la il·legalitat té un preu. A la llarga, potser convé més això que no invertir en dinamita.