L'allau d'immigrants arribats a Palma en els darrers dos anys ha forçat Cort, el Consell de Mallorca i la Creu Roja a reforçar els seus convenis de col·laboració en matèria d'acció social i obrir una nova oficina d'assessorament i orientació als immigrants al carrer Galera. El servei s'ha vist desbordat i l'any passat es varen atendre 1.782 demandes d'informació per part d'immigrants, un 81 per cent més que en el 99, quan la població atesa va ser només de 984 persones. Aquestes xifres confirmen la tendència a l'alça i la presència massiva d'immigrants a la ciutat arribats en el darrer lustre. Estudis no oficials asseguren que la xifra d'immigrants ha arribat ja als 25.000, el 95 per cent procedents de països de l'Àfrica i de Sud-amèrica.
El president de la Creu Roja, Gerard Bonet, confirmà ahir als mitjans de comunicació que la seva entitat continua tenint molts de problemes per desenvolupar el programa d'acollida a la població que arriba a Palma. Fins ara s'han trobat 40 pisos d'acollida a tota la ciutat en règim de lloguer en els quals poden dormir 240 immigrants, però no s'ha pogut superar aquesta xifra «a causa de les grans reticències que tenen els propietaris dels immobles a llogar els pisos al col·lectiu d'immigrants».
És per aquest motiu que la nova oficina oberta per Cort i el Consell "entitats que aporten cada una vuit i set milions de pessetes, respectivament" se centraran de forma principal en la recerca d'habitatges per a aquest col·lectiu, a més de treballar per solucionar els problemes d'integració en el món laboral. «El problema és que molts de propietaris passen pena de no cobrar el preu del lloguer o que es fiquin grans aglomeracions de persones que fan malbé les cases», explicà Bonet, qui també va reconèixer que la sobreocupació dels pisos era un fet habitual. «Es tracta de companys, d'amics, és molt lògic i humanitari itentar evitar que dormin al carrer».
Tant el batle de Palma, Joan Fageda, com el propi Bonet, refusaren ahir la possibilitat de construir a Palma i com a via d'urgència habitatges destinats únicament a aquests col·lectius, tal com es féu a Alemanya en el decurs dels anys cinquanta. «L'experiència dels barris turcs o dels ghettos s'ha demostrat absolutament nefasta, no sols a Alemanya, sinó arreu del món. La nostra política passa per trobar habitatges per aquesta gent en el si de la ciutat, fer una política d'integració en tots els sentits».
Problemes
Els serveis socials de les administracions illenques estan desbordats. El progressiu envelliment de l'anomenada societat del benestar, les noves demandes de la població infantil i les complicacions d'una economia no tan benèvola com ens pensàvem, ha provocat un gran augment dels usuaris dels serveis socials. A aquests col·lectius nostrats s'ha d'afegir la presència dels immigrants, que han arribat de forma massiva a la ciutat, en bona part com a conseqüència de les obres públiques promogudes pel propi Consistori, i en tot cas atrets per les possibilitats econòmiques i laborals de Palma.
