L'allau d'immigrants arribats a Palma en els darrers dos anys ha
forçat Cort, el Consell de Mallorca i la Creu Roja a reforçar els
seus convenis de col·laboració en matèria d'acció social i obrir
una nova oficina d'assessorament i orientació als immigrants al
carrer Galera. El servei s'ha vist desbordat i l'any passat es
varen atendre 1.782 demandes d'informació per part d'immigrants, un
81 per cent més que en el 99, quan la població atesa va ser només
de 984 persones. Aquestes xifres confirmen la tendència a l'alça i
la presència massiva d'immigrants a la ciutat arribats en el darrer
lustre. Estudis no oficials asseguren que la xifra d'immigrants ha
arribat ja als 25.000, el 95 per cent procedents de països de
l'Àfrica i de Sud-amèrica.
El president de la Creu Roja, Gerard Bonet, confirmà ahir als
mitjans de comunicació que la seva entitat continua tenint molts de
problemes per desenvolupar el programa d'acollida a la població que
arriba a Palma. Fins ara s'han trobat 40 pisos d'acollida a tota la
ciutat en règim de lloguer en els quals poden dormir 240
immigrants, però no s'ha pogut superar aquesta xifra «a causa de
les grans reticències que tenen els propietaris dels immobles a
llogar els pisos al col·lectiu d'immigrants».
És per aquest motiu que la nova oficina oberta per Cort i el
Consell "entitats que aporten cada una vuit i set milions de
pessetes, respectivament" se centraran de forma principal en la
recerca d'habitatges per a aquest col·lectiu, a més de treballar
per solucionar els problemes d'integració en el món laboral. «El
problema és que molts de propietaris passen pena de no cobrar el
preu del lloguer o que es fiquin grans aglomeracions de persones
que fan malbé les cases», explicà Bonet, qui també va reconèixer
que la sobreocupació dels pisos era un fet habitual. «Es tracta de
companys, d'amics, és molt lògic i humanitari itentar evitar que
dormin al carrer».
Tant el batle de Palma, Joan Fageda, com el propi Bonet,
refusaren ahir la possibilitat de construir a Palma i com a via
d'urgència habitatges destinats únicament a aquests col·lectius,
tal com es féu a Alemanya en el decurs dels anys cinquanta.
«L'experiència dels barris turcs o dels ghettos s'ha demostrat
absolutament nefasta, no sols a Alemanya, sinó arreu del món. La
nostra política passa per trobar habitatges per aquesta gent en el
si de la ciutat, fer una política d'integració en tots els
sentits».
Problemes
Els serveis socials de les administracions illenques estan
desbordats. El progressiu envelliment de l'anomenada societat del
benestar, les noves demandes de la població infantil i les
complicacions d'una economia no tan benèvola com ens pensàvem, ha
provocat un gran augment dels usuaris dels serveis socials. A
aquests col·lectius nostrats s'ha d'afegir la presència dels
immigrants, que han arribat de forma massiva a la ciutat, en bona
part com a conseqüència de les obres públiques promogudes pel propi
Consistori, i en tot cas atrets per les possibilitats econòmiques i
laborals de Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.