Quan es parla de la protecció de la serra de Tramuntana i de la seva possible conversió en parc natural, quasi sempre es fa referència a la seva valuosa biodiversitat. Si bé és cert que la declaració del parc ja du implícita, per imperatiu legal, la protecció no només de la vida animal i vegetal, sinó també dels elements geològics i paleontològics del territori, la veritat és que en alguns aspectes la declaració del parc pot arribar massa tard pel que fa a la preservació de la riquesa geològica.

En els darrers anys hi ha hagut iniciatives, la majoria d'elles procedents de l'àmbit privat, que han estat encaminades a cridar l'atenció sobre aquesta tema o bé, simplement, han posat fil a l'agulla per començar a inventariar aquest divers i ric patrimoni, especialment els jaciments paleontològics, els punts d'interès geològic, les coves i avencs i els paisatges càrstics.

Ja fa prop de vint anys que el Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans, un important document de referència elaborat pels més prestigiosos especialistes del moment, destacava la necessitat de preservar el patrimoni geològic de la Serra i especialment els jaciments de fòssils, i lamentava alguns casos ja irreversibles ocorreguts en altres indrets de Mallorca, com va ser el soterrament davall els hotels de la badia de Palma de les platges fòssils quaternàries més ben conservades de la Mediterrània.