«Tots plegats i tan diferents». El lema penja d'una de les parets interiors de l'escola pública de Son Oliva. Res a veure amb les sèries de mestres i professors que surten per la televisió. Tot és molt més real, molt més humà, com Antònia Rigo, la directora, que no atura de repartir somriures entre els alumnes i de calmar els professors. Som al primer dia de les jornades interculturals i tots volen veure'n els resultats.

Qui no necessita que la calmin és Magdalena Cuéllar, la professora de música. Tots els alumnes la coneixen, tots han passat per les seves mans. La seva llarga experiència organitzant jornades culturals, participant en programes de solidaritat la fan confiar que tot sortirà bé. No està gens nerviosa i si hi està, ho dissimula com els bons actors el dia de la première.

El centre de Son Oliva està vivint les seves jornades d'interculturalitat, un programa que pretén aconseguir que els nins siguin una mica més solidaris i la integració dels alumnes estrangers del centre. En aquesta escola no n'hi ha molts, només deu, però en altres centres escolars el programa experimental s'ha convertit en una eina cabdal.

Els fluxos migratoris no deixen d'aportar nous ciutadans a les Illes Balears, i les escoles són els vertaders nexes d'unió entre els nouvinguts i els indígenes. «Els alumnes estan entusiasmats. El tema de la solidaritat és molt treballat a les nostres aules i per això resulten cabdals aquestes jornades».

Cuéllar no ha dubtat ni un moment a l'hora de fer participar els seus alumnes en el programa experimental «Vivim plegats», desenvolupat a parts iguals per part de la Conselleria d'Educació i la de Benestar Social, i que, pel que sembla, és tot un èxit. Mentre la mestra acaba de muntar un improvisat escenari al pavelló esportiu, entram amb la directora del centre dins les aules on es desenvolupen els diferents tallers.