«Li dic que sí, que són ben tendres, evidentment no són com els que costen dues mil pessetes, però també són ben tendres». La cançoneta és repetida cada dia moltes de vegades dins la carnisseria de cavall que hi ha a la vora de la plaça Pere Garau. Fa més de 44 anys que una gernació compra cavall i poltre en aquest establiment. Ara tenen més clients que mai. Tants que fins i tot fa falta fer 25 minuts de coa per poder ser atesos.
Jerònia Vives ha estat fins ara la madona de la carnisseria, un d'aquells locals on la parròquia encara demana qui és el darrer i fa coa asseguda en unes cadires de cul quadrat i pell negra barata. Ella és la que explica que «nosaltres no duim cap mena de carn que no sigui de Mallorca. Nosaltres engreixam els animals amb herba, civada, blat de moro, blat i alfals, productes naturals i de primera qualitat. No duim gens de carn de la Península»
Madò Jerònia és molt estimada per la clientela, que qualifica de «molt fidel. Ve gent que fa molts d'anys venia a comprar i encara ara ho fa», però tant ella com la seva nora coincideixen a afirmar que darrerament venen més carn que mai. «Això de les vaques és dolent per a tots. Jo m'estim més que tots facem feina que no fer-ne molta només nosaltres, ha d'estar repartit».
Les clientes de la carnisseria en sentir parlar de vaques boges s'esvaloten una mica. Totes tenen la seva opinió formada i malgrat les informacions tranquil·litzadores del Govern balear respecte d'això són moltes les que afirmen que no mengen carn de vedella. Aquest fet explica la celeritat amb què desapareix una peça de bistecs que costa dues mil pessetes el quilo.
