La «mosca de l'olivera» és encara el pitjor dels enemics de l'oli de qualitat

A la serra de Tramuntana, on l'oli d'oliva i les olives preparades de diverses maneres representen en aquests moments un producte autòcton de primera qualitat que es vol llançar als mercats agroalimentaris i que a la vegada pot ser una sortida a l'agricultura tradicional de l'olivar, compatible amb la protecció de la Serra, encara no hi ha prou informació sobre la biologia d'aquesta mosca ni de com controlar-la de manera efectiva, tot i que s'estima que un gran percentatge dels fruits es veuen afectats per les picades (un 22 per cent l'any 1996 segons la revista especialitzada Phytoma).

Així ho assegura la biòloga de la UIB Elena Martínez Oliver, que tot just acaba de començar la seva tesi doctoral basada en l'estudi del «corc de costat», que és així com es coneix tradicionalment aquest paràsit de les olives. Segons la científica, a nivell de l'Estat es dóna una gran importància a aquesta plaga i existeix una xarxa que du el seguiment entre els mesos de juny i desembre, però no hi ha informació dels altres mesos de l'any.

Alguns dels interrogants que ara es volen respondre amb aquest estudi i que són de vital importància per iniciar una possible lluita biològica són conèixer quantes generacions n'hi ha a Mallorca en un any, quins enemics naturals té a la serra de Tramuntana la «mosca de l'olivera» i quins són realment els efectes que sobre l'olivera i la seva entomofauna associada causen els mètodes químics actualment utilitzats per combatre la plaga.