Els banyarriquers que ataquen les alzines de la Serra estan protegits

I és que els criteris de la silvicultura, de l'agricultura o de la conservació dels boscs no coincideixen sempre amb els que apliquen els conservacionistes que fan feina sobre les «unitats biològiques» que són les espècies. El cas de l'escarabat longicorni dels roures i les alzines, el nostre banyarriquer de sempre i el Cerambyx cerdo dels entomòlegs, és un cas ben clar d'aquesta situació.

Hi ha la casualitat que aquest gran escarabat longicorni (així s'anomenen vulgarment els coleòpters de la família dels cerambícids a la qual pertany el banyarriquer), ha estat durant molts anys cobejat per col·leccionistes d'insectes pel fet que es tracta d'un dels escarabats de mida més gran d'Europa (sinó el més gran), ja que juntament amb les seves llargues antenes assoleix els 15 centímetres de longitud total. Una vegada que es va detectar que l'espècie era caçada massivament en alguns indrets on és poc abundant (la seva abundància relativa sempre es presenta a nivell local), i que l'escarabat era comercialitzat per entomòlegs no científics, l'espècie va ser inclosa dins les llistes del Conveni de Berna d'espècies protegides, es va catalogar dins la categoris «en perill» per la Unió Internacional de la Conservació de la Naturalesa i també a la Directiva d'Hàbitats, i és ofialment considerada com a «rara» a Espanya.