Els fullets es fan als salons de videojocs

Els salons de videojocs s'han convertit en els darrers anys en uns establiments molt visitats per part d'aquest tipus de poblacions, tot i que la proliferació del mercat de videoconsoles casolanes i la popularització dels jocs per ordinador els han fet perdre una mica d'empresa. «Per aquí cada dia hi solen passar entre cent i dues-centes persones», explica Pablo, l'encarregat dels recreatius Gran Prix. El seu establiment està molt ben ubicat, a una passa dels instituts Joan Alcover i Ramon Llull. «Evidentment aquí els qui vénen són els estudiants dels dos centres. A l'hora d'esbarjo, poc abans de les onze, el local s'omple, igual que els horabaixes. De totes maneres, sempre hi ha algú».

Des del seu lloc al darrere del taulell, Pablo controla tot el local gràcies a un seguit de miralls situats estratègicament. «En general hi vénen al·lots molt sans, bons al·lots, i els que no ho són els acab traient, però val més tenir-ho ben controlat. De vegades intenten jugar amb monedes falses o inventen trucs per tal de no pagar; és normal, són joves i no tenen molts de doblers». En aquests moments l'estrella del local és una màquina de futbol que és de les més sol·licitades. Més que res perquè combina una pilota de futbol real amb el videojoc, amb la qual cosa la sensació de realitat aconseguida arriba a nivells insospitats.

De totes maneres, Pablo les ha vistes de tot color, perquè fa 22 anys que es dedica al negoci. Al Gran Prix encara hi ha un parell de futbolins que desafien el pas del temps. «És el més barat de tot. S'hi fiquen quatre persones i passen una bona estona amb vint duros, a més, és el joc més divertit de tots». Eren altres temps. Avui en dia el món dels videojocs ha arribat fins i tot a fer-se omnipresent a les llars familiars. Ho ha fet a través dels ordinadors i de les computadores personals, que s'han convertit en un dels regals més sol·licitats per Nadal.