És de l'Hospitalet de Llobregat i els seus pulmons no aguanten cap mena d'esforç. Viu en una barraca amb vistes a la mar que els ionquis han volgut incendiar tres vegades en el darrer any, i cada nit disposa de la banda sonora que posen a la seva vetla les prostitutes que fan feina al carreró de l'aparcament de Gesa.
Es diu Juan Antonio Rosada i se'l pot trobar cada dia a l'aparcament de Gesa, guanyant-se la vida col·locant cotxes i vigilant-los. «Entre les set i mitja del matí i les tres hi ha una al·lota que és guarda jurat que controla l'aparcament, però després jo hi estic sol fins a les nou del vespre, i qualque dia fins a les deu, quan parteix el darrer cotxe. És la manera que tenc de guanyar-me la vida».
L'aparcament de Gesa és la seva vida. «Hem aconseguit reduir molt els robatoris. En el darrer any sols s'hi han robat alguns radiocassets, molt poca cosa, si tenim en compte que cada dia passen per aquí més de sis-cents cotxes. Gairebé tots els robatoris es produeixen en el carreró». Aquest és l'espai maleït del pàrquing. «Poca gent hi vol deixar els seus cotxes». La raó és molt senzilla. El terra és ple de preservatius i xeringues, perquè aquest és el lloc on a les nits les prostitutes i els ionquis fan matx. «El problema és que aquí no hi ha cap porta, si n'hi hagués tot aniria molt millor».
Juan Antonio ho passa malament a les nits. «Els ionquis em tiren pedres i m'han volgut cremar la casa tres vegades perquè no els deix robar en els cotxes. Alguns em coneixen bé i ja no em diuen res, ni intenten robar, però els més desesperats són perillosos». En el pàrquing de Gesa hi ha un vell Ford Fiesta que fa vuit mesos que espera que la grua municipal se l'endugui com a residu sòlid urbà. Fins no fa gaire hi vivia un immigrant de color. «Dos pics vaig haver de sortir de casa enmig de la nit perquè l'hi volien pegar foc amb ell a dins, hi havia gent que el volia matar simplement perquè ocupava el cotxe. Per sort ara ha trobat un lloc millor on viure».
