Les constructores envaeixen els solars del Viver i la possessió de Son Ametler

Els veïns del barri confien que les cases velles se salvin dels afanys dels promotors

Sebastià BennàssarPalma22/11/00 0:00

Els solars de la barriada del Viver s'acaben. «Ben aviat no hi haurà ni un pam de terra sense construir», asseguren els veïns de la zona, que veuen amb molta de preocupació la proliferació de construccions en un dels barris on fins ara la densitat de població no arribava a nivells extrems. Aquests solars buits contribuïen a l'esponjament del barri, i molts dels veïns confiaven que amb el pas del temps part d'aquests espais fossin convertits en equipaments per a la barriada.

Ara les esperances són de cada vegada més minses i totes estan col·locades en l'acord municipal que ha dictaminat que Cort farà tot el possible per conservar les cases i iniciar la seva expropiació. L'objectiu és que es converteixin en un centre cultural, biblioteca i que acullin una unitat integrada d'atenció al públic. Les cases de Son Ametler pot ser que se salvin, però el que segur que no resistirà les envestides de les constructores són els terrenys que encara quedaven de la possessió.

En aquests moments una coneguda immobiliària ja ha penjat el seu cartell al vell portal d'accés, on les cases es van podrint i caient a trossos. Aquí els que han fet el gran negoci són els propietaris de la finca, residents als Estats Units, que han pogut vendre el conjunt a la immobiliària sense cap mania. Es tracta dels nebots del darrer senyor, don Miquel, que va morir sense descendència i de cada vegada més empobrit.

Actualment les cases de Son Ametler presenten un aspecte terrorífic. Qualsevol director de cinema nord-americà podria enregistrar una pel·lícula de terror a la contrada. Aquesta situació no fa gens de gràcia als antics amos de la possessió, que encara recorden que fins no fa molt s'hi criaven dos mil tarongers. «Un dels nostres principals clients eren els productors de taronges gelades, que les volien totes iguals i amb dues fulletes». «És una llàstima que la possessió s'hagi deixat perdre».