Govern i oposició s'uneixen contra el terrorisme

Des del fons del banc es va alçar un senyor d'una setantena d'anys, per dir-hi la seva: «Hijos de perra, asesinos». Les seves paraules foren secundades per altres ciutadans que els polítics havien amagat al seu darrere. Fins i tot hi va haver qualque mamballeta.

A la fi els periodistes havíem localitzat el focus d'on provenien els crits, els primers que se sentien després de gairebé dos mesos de concentracions a Cort en contra dels atemptats de la banda armada ETA.

«Estic molt contenta que aquells quatre assassins explotassin amb el seu cotxe». Un nova consigna, tot i que aquesta vegada no provenia del fons de la plaça. Qui s'expressava de forma tan indignada era una senyora major que era molt a prop del president Antich, que discretament va abandonar el protagonisme de l'escena.

I és que en aquesta ocasió hi havia unes dues-centes congregades a Cort per condemnar la mort a Sallent de Gállego d'Irene Fernández i José Àngel de Jesús Encina, guàrdies civils assassinats per ETA. El que passa és que moltes pertanyien a un viatge organitzat per l'Inserso, i la resta eren turistes. Els únics mallorquins congregats, els polítics, molts dels quals, especialment els regidors, varen interrompre les seves vacances.

Segons després, Antich tornaria a ser al capdavant de les càmeres per atendre els mitjans i pronunciar les paraules de condemna de sempre: «És necessari que els demòcrates estiguin més units que mai per no deixar que aquesta gent que sols entén l'argument de les bombes i de les pistoles ens facin fluixejar».

El president balear advocà per «una Espanya plural, construïda des del diàleg, des dels parlaments i des de les institucions democràtiques, no des de les bombes i les pistoles». Per això el president va considerar necessari que les forces polítiques democràtiques «facin el major esforç possible per asseure's i dur a terme una estratègia conjunta» en contra dels terroristes.