Dia de màniga curta al cementeri de Palma

Seixanta mil persones honoraren els seus morts en una de les festes més tradicionals de la ciutat

Alguns aprofitaren el dia de Tots Sants per anar a la platja

Sebastià BennàssarPalma02/11/99 0:00

«Mamà, ens n'anam? Fa molta de calor». Maria és una nina preciosa. El seu vestit blau voleia amb força mentre cerca les ombres que hi ha a l'esplanada de la porta principal del cementeri de Palma. La seva queixa es va generalitzant entre les més de seixanta mil persones que visiten el camp sant. Fa una calor inusual per ser principi de novembre.

Davant de l'Hospital Psiquiàtric les pintures metal·litzades dels vehicles aparcats reflecteixen un sol de justícia. Els cotxes avancen amb fluidesa, sense les complicacions d'altres anys. Això sí, el desplegament policíac és intens. Fan moure els automòbils a una velocitat terrible intentant evitar els embussos en tot allò que podien.

Tot i que a la porta principal no hi ha gaire gent, a les entrades situades al voltant del torrent de sa Riera els passejants es converteixen en gernació. Un venedor de tradicionals ametles garapinyades fa l'agost a costa dels infants. Al mateix públic s'adreça un simpàtic senyor amb globus inflats d'heli on es veuen tot de Mickey Mouses practicant diferents esports.

«Avui en dia falta sentiment, la gent ve aquí com si fos una festa, no hi ha veneració». Caçam la conversa entre la multitud. És una senyora gran que empra colònia amb olor de llimona i renya el seu fill perquè la néta mostra melic i sostenidor. «Si ton pare visqués la galtejaria».