Diumenge 8 d'agost. Més de trenta graus a l'ombra i una xafogor asfixiant. El grau d'humitat relatiu a l'aire és superior al noranta per cent. Suficient perquè una persona adulta brolli en passar més de cinc minuts caminant al sol. Carrer Joan de Saridakis. Cinc de l'horabaixa. Acaben de passar les primeres vint-i-quatre hores sense aigua.
Dilluns 9 d'agost. A les nou del matí la desesperació arriba a la barriada. Emaya comença a tornar l'aigua a la contrada, però hi ha finques que no resisteixen l'augment de la pressió i algunes bombes rebenten. A les cinc de l'horabaixa es compleixen 48 hores sense aigua corrent. Dimarts 10 d'agost. Dues i mitja de l'horabaixa. La major part del carrer té aigua, però encara hi ha algunes finques que no. Els dipòsits i aljubs dels edificis d'apartaments són buits. Els veïns han intentat emmagatzemar tota l'aigua possible per por de nous talls. A poc a poc la situació es normalitza.
Una avaria a Emaya provocà greus talls de subministrament el passat cap de setmana als edificis del carrer Joan de Saridakis, un dels més poblats de Palma. Els veïns estaven ahir indignats amb una situació que viuen cada estiu algunes vegades. «No hi ha dret. El que ha passat no és normal. Hem viscut molt malament els darrers dies. Estic cansat de fer viatges fins a la font de Gènova a cercar garrafes d'aigua per rentar els nins i els plats. Ha estat terrible», assegurà un dels veïns.
Antonio va tenir sort. A la seva cafeteria va tenir aigua i ha pogut obrir cada dia. A ca seva un altre gall ha cantat i ahir assegurà que «duc tres dies sense dutxar-me, això és molt dur. Per sort tenia al bar bidons de cinquanta litres d'aigua i els hem pogut fer servir per a la cisterna i per rentar-nos com els moixos i netejar. D'altra banda, per al negoci ha estat bo. En un parell d'hores vaig vendre totes les existències d'aigua que tenia. El que passa és que per a la gent que feim feina ha estat molt incòmode.
