L'estiu no és per estar en parella. Ni en família. Els nombrosos casos de violència domèstica en els quals ha intervingut el Cos Nacional de Policia en les darreres setmanes demostra que la convivència entre home i dona és, de cada vegada més, molt difícil. Les tensions que en altres èpoques de l'any queden oblidades per les llargues hores de separació dels matrimonis i de les parelles de fet ara es converteixen en petits flagells que en una acció constant fan malbé moltes relacions conjugals.

I és que la convivència en moltes de llars illenques és de cada vegada més un factor d'alt risc. Les més perjudicades, com sempre, són les dones. Són les que han rebut més agressions de manera tradicional i lluny és l'hora en què la situació canviï per a elles, malgrat els nombrosos esforços i campanyes que s'han fet per tal de conscienciar homes i dones d'aquest fet.

Però això és el que sabem fins ara, perquè també hi ha alguns homes agredits. Si bé és cert que són molt manco, allò que sí és segur és que n'hi ha més dels que surten a la llum pública. Molt pocs són els homes que acaben denunciant que són agredits per la seva parella. S'estimen més amagar-ho per allò del què diran. Les que sí han pres clara consciència dels seus drets són les dones, que de cada cop fan més denúncies davant les forces de seguretat.

Allò que passa és que en la majoria dels casos la denúncia arriba després d'agressions continuades que molts de pics es remunten fins i tot un parell d'anys enrere. Són gairebé inexistents les dones que denuncien la seva parella la primera vegada que es produeix una agressió física, malgrat que aquesta sigui una recomanació llançada un cop i un altre per part de les entitats que treballen en aquest sector.