Els veïns del polígon de Llevant remarquen la perillositat social i física de la seva barriada

«Tenim la sensació de viure sobre un polvorí»

Sebastià BennàssarPalma10/07/99 0:00

«El polígon de Llevant és una barriada on la majoria dels seus habitatges són de protecció oficial de Règim Especial. Es tracta de la zona on hi ha una major concentració de domicilis socials de totes les Illes Balears, per tant no és difícil entendre el perquè de la conflictivitat». La frase ha estat publicada en un informe realitzat pels membres de l'Associació de Veïns del Polígon de Llevant, que assegura en l'esmentat document que «a la nostra barriada també tenim la major concentració de problemes de totes les Balears, fracàs escolar, nivell cultural baix, atur, droga, delinqüència...».

La presidenta de l'entitat, Teresa Lao, el secretari, Manuel Monzón i el membre de la directiva Vicente Izquierdo explicaren a Diari de Balears que «moltes de vegades no se'ns té en compte per a res. Els avantatges que aconseguim per a la barriada ens costen molta de lluita». Una de les que no aconseguiren va ser la reconstrucció de l'antigua fàbrica de Can Coromines. Actualment és una benzineria quan el que els veïns de la barriada demanaven era que s'habilitàs com espai social i cultural, especialment per al jovent.

Segons Izquierdo un problema molt important és que «hi ha més de mil al·lots que són als carrers. A més a més s'ha reduït el nombre d'assistents socials i educadors de carrer que fan feina en aquesta zona i els principals perjudicats han estat ells».

Una zona violenta. Així defineixen els veïns alguns indrets de la seva barriada, com per exemple el final del carrer Caracas. Allà hi ha un edifici inacabat que ha estat ocupat per famílies d'ètnia gitana. «És un problema greu perquè es produeix acumulació de fems, les rates conviuen amb aquesta gent i s'ha produït un greu increment del barraquisme. Es tracta de gent violenta que ja ha causat nombrosos incidents en el moment d'entrada i sortida dels al·lots de l'institut, que està situat molt a la vora».