José Lozano, àlies «El Cojo Manteca», va morir a la presó barcelonina de Quatre Camins, en la qual es trobava ingressat des del seu segon desterrament fora de Mallorca. L'òbit es va produir dia 5 de maig, però la notícia no va transcendir fins ahir dematí, a causa d'uns tràmits que es duien a terme als jutjats per l'enèsima reclamació que pesava contra ell per trencar aparadors.
Lozano gaudia del règim obert penitenciari, que li permetia entrar i sortir de la presó, i gràcies a aquesta relativa llibertat disposava d'un domicili a la capital catalana. La causa de la mort no ha estat especificada, però se suposa que va ser la llarga malaltia que arrossegava des de feia anys.
Als seus 49 anys, José Lozano Manzano era el prototip de persona nascuda en un barri marginal (Vallecas, a Madrid), en el si d'una família molt nombrosa (onze germans) i de recursos certament ínfims. Una poliomelitis el deixà paralític de les seves extremitats inferiors, i el lligà indefugiblement per a la resta dels seus dies a la cadira de rodes sobre la qual tothom el recorda.
L'any 1987, Lozano inicià unes actuacions que li varen valer odis i popularitat a parts iguals, ja que començà a trencar aparadors en alguns comerços de la ciutat. Alguns dels propietaris del carrer dels Oms arribaren a estar atemorits per l'acció d'aquest minusvàlid madrileny, ja que trencà moltíssims de vidres. Segons manifestà ell mateix, «trencava mostradors per anar a la presó, amb els amics».
