Son Gotleu necessita un urgent canvi de fesomia. Han passat més
de 35 anys des que els primers habitatges varen ser construïts en
els terrenys de l'antiga possessió que dóna nom a la barriada i els
més de set mil habitants de la zona han vist com aquestes quedaven
de cada vegada més danyades pel pas del temps, una de les claus de
la degradació de la barriada.
Construïts amb la finalitat de donar cabuda als nombrosos
emigrants peninsulars que arribaren a Palma per treballar en el
sector turístic, els blocs de pisos característics de la barriada
presenten un aspecte de deixadesa que és la tònica dominant de la
zona. Persianes verdes espenyades i grans descloscats a la façana
denoten la manca d'atenció.
«Això és molt car d'adobar i la gent no ho vol; qualque finca ha
estat habilitada, però la immensa majoria presenta problemes
d'aquest tipus», comentà María Jiménez, futura estudiant de dret a
la UIB. María guarda els seus germans que juguen amb altres nins en
un dels petits espais que queden entre els blocs d'habitatges. Du
els seus apunts de COU per preparar la selectivitat. «A ca meva no
som rics, saps, i mentre jo no he d'anar a l'escola em faig càrrec
dels més menuts fins que la mare torna». De tota manera, l'aspecte
exterior de les cases no és el més preocupant. «Nosaltres només som
tres germans, però a la meva finca viu una amiga meva que en són
set. I et puc assegurar que en pisos com aquests és mal de fer que
nou persones hi convisquin».
Malgrat que hi ha zones a Palma molt més velles, a Son Gotleu
tot sembla decadent. Passant per Indalecio Prieto, el carrer que
migparteix la barriada i que esdevé el seu eix vital, un pot
adonar-se perfectament d'aquesta situació. Neons desfassats, locals
comercials desangelats i bars són els principals protagonistes de
la via.
A qualsevol hora del matí els bars són plens. «Aquí hi ha molta
gent a l'atur i vénen als bars de la zona perquè no saben el que
han de fer. També hi ha molts de prejubilats, el càncer dels
treballadors». La frase és de Joan Martí, propietari d'un dels bars
d'Indalecio Prieto. El local és bastant fosc i ell comenta, baixant
la veu per tal que cap dels clients no s'ofengui, que «ja em diràs,
quan una empresa treu al carrer un home de quaranta-quatre anys
l'està matant. I això passa, fill meu, molt més del que tu et
penses. Quan a un home li fan això l'estan matant, el condemnen a
ser un assidu de barra, li demostren que la seva vida no val res,
que tot el que ha fet no val res». Joan Martí parla amb la veu de
qui ha sentit contar moltes penes semblants darrere el tasser
mentre serveix canyes sense aturar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.