Els mallorquins fan el buit als nins i joves que estan als centres d'acollida illencs, mentre que la demanda d'adopcions internacionals ha augmentat de manera espectacular en els darrers dos anys, superant la duplicació.

Mentre que per enguany s'espera que el nombre de sol·licituds d'adopcions arribin a les 240 en contraposició a les 147 de 1998 o les 92 de 1997, donar sortida als nins de les llars és de cada vegada més complicat.

El conseller de Benestar Social del CIM, Damià Pons, explicà a Diari de Balears que en aquests moments hi ha 248 persones a les llars del menor directament depenents de Benestar Social o a les d'altres institucions que han cedit aquestes places mitjançant el sistema de concertació.

La priorització dels acolliments d'aquests nins és un repte per a Pons. «El problema és que els nins que tenim a les llars ens arriben per mor de les crisis de desemparament. Són nins que a les seves cases han patit problemes greus, agressions... les estades perllongades a les llars no els va gens bé, necessiten que hi hagi alguna família que substitueixi les biològiques».

De totes maneres, l'adopció internacional atreu molt més la població mallorquina. Els motius són lògics. Les famílies que volen tenir nins amb ells s'estimen més que aquests siguin de curta edat per tal de poder educar-los segons els seus valors i a la seva conveniència.