Tot i fent un gran esforç d'imaginació, costa creure que en algun moment de la història geològica de la comarca fornalutxenca, situat entre 20 i 30 milions d'anys enrere, el que actualment són les estribacions del Puig Major, varen ser grans extensions boscoses formades per espècies actualment només existents a algunes regions d'Àsia , Àfrica, Amèrica a les illes Canàries.

Això és, però, el que demostren de forma convincent una gran quantitat de fòssils vegetals que es troben al jaciment del Collet de Bini, un dels racons del terme de Fornalutx.

Aquest jaciment va ser descobert al final dels anys 20 pel famós geòleg francès Paul Fallot.
La composició d'aquesta flora va poder ser estudiada més endavant pels paleobotànics francesos J. Arènes i G. Depape, gràcies també a una més gran aportació de materials recol·lectats pels geòlegs sollerics Guillem Colom i Joan Bauzà.

Els resultats d'aquests estudis demostren que aquests boscs estaven composts per espècies com la falguera trepadora Lygodium, palmeres subtropicals (Sabal), diverses espècies de llorers (Persea i Laurus), miricàcies, acàcies, i en determinades èpoques més fredes per grans masses de faigs, alzines i roures, noguers, castanyers, sapins, avets, freixes, baladres i moltes altres castes d'arbres, la majoria de fulla caduca, avui en dia inexistents o molt rars a les nostres latituds en estat silvestre.

Protegir  

Els jaciments paleontològics com el del Collet de Bini haurien d'estar més protegits. Un intent en aquest sentit és el que ha posat en marxa l'Ajuntament de Sóller amb el Pla General, en el qual tal vegada per primer cop a l'Estat espanyol un PGOU protegeix tots els llocs d'interès paleontològic i geològic. Fornalutx no té PGOU, però seria convenient incloure a les normes urbanístiques alguna clàusula per evitar una possible malifeta en aquest lloc tan valuós del municipi situat dins zona ANEI.