El Govern modificarà el Dret Civil de les Balears per posar el
dret a la llar familiar per sobre del dret a la propietat. Fins
ara, la legislació específica de les Balears permet que un dels dos
cònjuges "si consta com a únic propietari" pugui hipotecar la casa
sense el consentiment de l'altre en virtut del principi de
separació de béns. A partir de la modificació, es considerarà que
la dot aportada per l'altre cònjuge serà garantia suficient perquè
hagi de donar el seu consentiment per hipotecar la llar familiar.
Aquesta qüestió es va debatre a la reunió que va mantenir el Govern
a Can Picafort la setmana passada.
Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les
Balears ha mobilizat tots els foralistes de Mallorca i ha posat en
guàrdia el Govern, a més de l'oposició socialista, que ja ha duit
el problema al Parlament. La resolució judicial, signada pel
magistrat Rafel Perera, considerà que una dona casada no podia
evitar que un banc li executàs la hipoteca sobre la llar familiar
encara que aquesta només fos subscrita pel marit i sense el seu
consentiment. De fet, el TSJB posava la separació de béns per sobre
del principi constitucional de defensa de la llar familiar.
Així, la sortida que preveu el Govern serà, a la pràctica,
acceptar el principi constitucional que el dret a la llar familiar,
i per tant de defensa de la família, és per sobre del dret a la
propietat. Tot i això, durà endavant la iniciativa no només sense
renunciar a les peculiaritats del Dret Civil especial de les
Balears, sinó partint d'una de les seves figures més antigues i ara
en desús: la dot, entesa com el béns que el cònjuge no propietari
de la casa aporta a la llar familiar. A més, s'establirà un sistema
de garanties de profunda arrel foralista per aconseguir que una
hipoteca sobre la llar familiar només sigui possible quan la signin
els dos cònjuges.
De fet, es tracta d'una iniciativa que, segons els
especialistes, no va en contra del principi de la separació de
béns, sinó que el protegeix. S'ha de pensar que a les Balears els
ciutadans quan es casen poden elegir entre acollir-se a aquest dret
o a la legislació comuna de l'Estat espanyol, on no impera aquest
principi.
A més, la figura de la dot, i de les garanties que s'establiran,
només és aplicable a la llar familiar i no a la resta de propietats
dels cònjuges, on continuarà regint el principi de la
separació.
La proposició socialista presentada en el Parlament va en aquest
sentit. No obstant això, dins el PP també se senten veus contràries
a la mesura, que insisteixen que «aquesta mesura suposa un cop molt
dur a la separació de béns, ja que un percentatge molt gran dels
nous matrimonis només tenen la llar i cap propietat més». Malgrat
això, tot apunta que el sistema de garanties del Govern farà
impossible l'establiment de gravàmens sense l'acord explícit de
marit i muller.
Dues sentències contradictòries
La contradicció entre la defensa del dret a la propietat i la de
defensa del dret a la llar familiar ja s'havia convertit en debat
jurídic abans d'arribar al terreny de la política. La demanda d'un
particular motivà una sentència de l'Audiència que donava la raó a
la dona obligada a abandonar la llar familiar sense que hagués
donat consentiment al seu marit per hipotecar l'habitatge. No
obstant això, el recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de
les Balears provocà una decisió en sentit contrari. Així, el
magistrat Rafel Perera va recordar que quan el Parlament balear
aprovà la normativa civil específica no explicità aquest punt
malgrat haver estat present en els debats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.