El Govern modificarà el Dret Civil de les Balears per posar el dret a la llar familiar per sobre del dret a la propietat. Fins ara, la legislació específica de les Balears permet que un dels dos cònjuges "si consta com a únic propietari" pugui hipotecar la casa sense el consentiment de l'altre en virtut del principi de separació de béns. A partir de la modificació, es considerarà que la dot aportada per l'altre cònjuge serà garantia suficient perquè hagi de donar el seu consentiment per hipotecar la llar familiar. Aquesta qüestió es va debatre a la reunió que va mantenir el Govern a Can Picafort la setmana passada.

Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha mobilizat tots els foralistes de Mallorca i ha posat en guàrdia el Govern, a més de l'oposició socialista, que ja ha duit el problema al Parlament. La resolució judicial, signada pel magistrat Rafel Perera, considerà que una dona casada no podia evitar que un banc li executàs la hipoteca sobre la llar familiar encara que aquesta només fos subscrita pel marit i sense el seu consentiment. De fet, el TSJB posava la separació de béns per sobre del principi constitucional de defensa de la llar familiar.

Així, la sortida que preveu el Govern serà, a la pràctica, acceptar el principi constitucional que el dret a la llar familiar, i per tant de defensa de la família, és per sobre del dret a la propietat. Tot i això, durà endavant la iniciativa no només sense renunciar a les peculiaritats del Dret Civil especial de les Balears, sinó partint d'una de les seves figures més antigues i ara en desús: la dot, entesa com el béns que el cònjuge no propietari de la casa aporta a la llar familiar. A més, s'establirà un sistema de garanties de profunda arrel foralista per aconseguir que una hipoteca sobre la llar familiar només sigui possible quan la signin els dos cònjuges.

De fet, es tracta d'una iniciativa que, segons els especialistes, no va en contra del principi de la separació de béns, sinó que el protegeix. S'ha de pensar que a les Balears els ciutadans quan es casen poden elegir entre acollir-se a aquest dret o a la legislació comuna de l'Estat espanyol, on no impera aquest principi.

A més, la figura de la dot, i de les garanties que s'establiran, només és aplicable a la llar familiar i no a la resta de propietats dels cònjuges, on continuarà regint el principi de la separació.

La proposició socialista presentada en el Parlament va en aquest sentit. No obstant això, dins el PP també se senten veus contràries a la mesura, que insisteixen que «aquesta mesura suposa un cop molt dur a la separació de béns, ja que un percentatge molt gran dels nous matrimonis només tenen la llar i cap propietat més». Malgrat això, tot apunta que el sistema de garanties del Govern farà impossible l'establiment de gravàmens sense l'acord explícit de marit i muller.

Dues sentències contradictòries

La contradicció entre la defensa del dret a la propietat i la de defensa del dret a la llar familiar ja s'havia convertit en debat jurídic abans d'arribar al terreny de la política. La demanda d'un particular motivà una sentència de l'Audiència que donava la raó a la dona obligada a abandonar la llar familiar sense que hagués donat consentiment al seu marit per hipotecar l'habitatge. No obstant això, el recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears provocà una decisió en sentit contrari. Així, el magistrat Rafel Perera va recordar que quan el Parlament balear aprovà la normativa civil específica no explicità aquest punt malgrat haver estat present en els debats.