No hi haurà marxa enrere. El president de la Comissió Insular
d'Urbanisme, el socialista Francesc Quetglas, anuncià ahir que el
Consell prepara accions sobre 6.800 hectàrees de sòl urbanitzable
no programat per procedir a la protecció de gran part d'aquests
terrenys. Quetglas també indicà que s'intentarà aturar tot el que
es pugui dels urbanitzables programats. La major part d'aquests
terrenys s'ubiquen en el Migjorn i el Llevant de Mallorca.
Malgrat estar pendent de la reunió que mantindrà en els pròxims
dies amb el conseller de Medi Ambient, Miquel Ramis, per intentar
arribar a un cada vegada més difícil pacte urbanístic, el cert és
que el Pacte de Progrés va a tota màquina.
Quetglas no confirmà ahir, però tampoc desmentí, que el Consell
Insular prengui mesures cautelars de suspensió de llicències en el
termini d'un mes. De fet, indicà que «la millor manera per aturar
l'actual situació d'explosió urbanística és una llei urgent en el
Parlament que aturi llicències. Davant aquesta mesura no hi hauria
emperò possible».
No obstant això, el president de la Comissió Insular d'Urbanisme
destacà que «en el cas que el PP no vulgui donar suport a aquesta
llei, el Consell té recursos més que suficients per procedir a la
suspensió cautelar de llicències i iniciar després els
corresponents expedients de desclassificció de terrenys». Així,
Quetglas indicà que «efectivament estam obligats a escoltar
l'Ajuntament afectat abans de retirar la categoria d'urbanitzable a
un terreny. Però només a escoltar. Després, la Comissió Insular
d'Urbanisme i el Consell poden actuar i fer realitat les normes
complementàries que impideixin les urbanitzacions».
La principal acció de mesures cautelars s'emprendrà sobre aquestes
6.800 hectàrees de sòl urbanitzable no programat (superfície
equivalent a uns 34 milions de metres quadrats).
Quetglas indicà que «això no vol dir que una petita part no
continuï sent urbanitzable, però la major part serà terreny
protegit». A la vegada, indicà que alguns urbanitzables programats
també seran desclassificats o «reduïts al mínim. S'ha de pensar que
els promotors estaran oberts a la negociació, perquè entre poc o
res, val més un poc». En aquest sentit, no oferí excessives dades
de cap a on es dirigiran les accions, ja que es podria operar molt
selectivament sobre una superfície total de 18.000 hectàrees
d'urbanitzables programats i amb llicència, en què s'han d'incloure
també terrenys urbans, que seran respectats.
Per la seva banda, el candidat socialista Francesc Antich destacà
que «no és cert que frenar la construcció impliqui pujada de preus
del sòl que encara sigui urbanitzable. Al contrari d'això, el segur
és que si es contruís tot el que està previst els preus haurien de
baixar».
La brega
Mentre es produïen aquestes declaracions, continuava la brega
política. El conseller Miquel Ramis indicà que «la qüestió
urbanística està subjecta a negociació i per tant em sorprèn molt
l'anunci de suspensió cautelar fet per Pere Sampol, entre altres
coses perquè no és qui per fer unilateralment aquesta afirmació».
Per la seva banda, Sampol respongué ràpidament per dir que «en el
Consolat es reuniren el candidat del PP, Matas, i el del PSIB,
Antich. No ho feren ni el president del PP ni el secretari general
socialista. Per tant, jo som tan candidat com ells i puc dir el més
adient».
Van remoguts
La classe política no parla de res més: l'urbanisme s'ha convertit
en autèntica obsessió monotemàtica quan només manquen nou mesos per
les eleccions. Ara mateix, el ciment és el camp de batalla on es
lliura el destí de les urnes. I no és per menys. Parlar de la
desclassificació de més de trenta milions de metres de sòl quan a
nombrosos indrets de Mallorca les parcel·les amb llicència
definitiva es venen a vint o trenta mil pessetes el metre és
ficar-se en un terreny ple de perills. Tot i així, els polítics han
de saber que per engrescar la gent és necessari promoure moltes més
iniciatives que la urbanística, per molt important que sigui.
