El CIM prepara accions per frenar el ciment a 6.800 hectàrees

No hi haurà marxa enrere. El president de la Comissió Insular d'Urbanisme, el socialista Francesc Quetglas, anuncià ahir que el Consell prepara accions sobre 6.800 hectàrees de sòl urbanitzable no programat per procedir a la protecció de gran part d'aquests terrenys. Quetglas també indicà que s'intentarà aturar tot el que es pugui dels urbanitzables programats. La major part d'aquests terrenys s'ubiquen en el Migjorn i el Llevant de Mallorca.
Malgrat estar pendent de la reunió que mantindrà en els pròxims dies amb el conseller de Medi Ambient, Miquel Ramis, per intentar arribar a un cada vegada més difícil pacte urbanístic, el cert és que el Pacte de Progrés va a tota màquina.
Quetglas no confirmà ahir, però tampoc desmentí, que el Consell Insular prengui mesures cautelars de suspensió de llicències en el termini d'un mes. De fet, indicà que «la millor manera per aturar l'actual situació d'explosió urbanística és una llei urgent en el Parlament que aturi llicències. Davant aquesta mesura no hi hauria emperò possible».
No obstant això, el president de la Comissió Insular d'Urbanisme destacà que «en el cas que el PP no vulgui donar suport a aquesta llei, el Consell té recursos més que suficients per procedir a la suspensió cautelar de llicències i iniciar després els corresponents expedients de desclassificció de terrenys». Així, Quetglas indicà que «efectivament estam obligats a escoltar l'Ajuntament afectat abans de retirar la categoria d'urbanitzable a un terreny. Però només a escoltar. Després, la Comissió Insular d'Urbanisme i el Consell poden actuar i fer realitat les normes complementàries que impideixin les urbanitzacions».
La principal acció de mesures cautelars s'emprendrà sobre aquestes 6.800 hectàrees de sòl urbanitzable no programat (superfície equivalent a uns 34 milions de metres quadrats).
Quetglas indicà que «això no vol dir que una petita part no continuï sent urbanitzable, però la major part serà terreny protegit». A la vegada, indicà que alguns urbanitzables programats també seran desclassificats o «reduïts al mínim. S'ha de pensar que els promotors estaran oberts a la negociació, perquè entre poc o res, val més un poc». En aquest sentit, no oferí excessives dades de cap a on es dirigiran les accions, ja que es podria operar molt selectivament sobre una superfície total de 18.000 hectàrees d'urbanitzables programats i amb llicència, en què s'han d'incloure també terrenys urbans, que seran respectats.
Per la seva banda, el candidat socialista Francesc Antich destacà que «no és cert que frenar la construcció impliqui pujada de preus del sòl que encara sigui urbanitzable. Al contrari d'això, el segur és que si es contruís tot el que està previst els preus haurien de baixar».

La brega

Mentre es produïen aquestes declaracions, continuava la brega política. El conseller Miquel Ramis indicà que «la qüestió urbanística està subjecta a negociació i per tant em sorprèn molt l'anunci de suspensió cautelar fet per Pere Sampol, entre altres coses perquè no és qui per fer unilateralment aquesta afirmació». Per la seva banda, Sampol respongué ràpidament per dir que «en el Consolat es reuniren el candidat del PP, Matas, i el del PSIB, Antich. No ho feren ni el president del PP ni el secretari general socialista. Per tant, jo som tan candidat com ells i puc dir el més adient».