Francesca Marí
Museu naufragat
Les promeses no s'han tornat a complir i ja són més de vint anys de retard. A mesos d'acabar la legislatura, la proposta de creació d'un museu marítim a Palma ha quedat arraconada dins un calaix, tal com ha succeït d'ençà de Ramon Aguiló com a batle de Palma. La iniciativa d'UM, el maig del 2008, de posar en marxa una fundació per crear-ne un quedà només en una fotografia pomposa davant el parc de la Mar. Quatre anys abans, el mateix partit ja havia fet el mateix anunci al Consell. Cap de les anunciades fundacions no s'arribaren a crear mai, tot i les interrelacions entre les conselleries de Medi Ambient del Govern i les homòlogues al Consell i a l'Ajuntament de Palma. Mentrestant, la família de Xavier Pastor (1916-2007), un dels màxims coneixedors i defensors del patrimoni marítim, està pendent de cedir el seu llegat. "Estam esperant si es resol de manera satisfactòria i amb visió de futur", explica el fill, Xavier Pastor. "Fa més de vint anys que és damunt la taula la proposta per recuperar el museu; el meu pare estava molt decebut per tants anys d'espera i, a poc a poc, perdé la il·lusió", comenta sobre el parer d'un home que dedicà grans esforços perquè es tornàs a obrir el centre d'ençà que el Movimiento franquista el clausurà el 1972.
Lletres de dona
El Dia internacional de la dona treballadora no és passat per alt en els ambients culturals. Tot i que són molts els crítics amb l'etiqueta de literatura de dona, la temàtica femenina entensa des d'una concepció global serà la protagonista d'algunes llibreries de Ciutat que s'han afegit a la commemoració de l'efemèride. És el cas de la llibreria Àgora, que ha preparat un complet programa d'activitats fins al proper 18 de març.
Nou record a Catalina Valls
El teatre Municipal ja rep oficialment el nom de Catalina Valls. Una placa a la façana de l'espai escènic del passeig de Mallorca recorda d'ençà d'ahir la polifacètica actriu finada el passat 5 de novembre. Ahir de capvespre, Ajuntament, actors i actrius, i amics de Catalina Valls en recordaren la trajectòria professional i vital en un sentit homenatge a una dona amb empenta i decidida. "És l'homenatge de tot l'Ajuntament de Palma a Catalina Valls i coincideix amb el Dia de la dona, per així visualitzar les dones en la nostra tasca de transformació dels espais públics", recordà la regidora de Cultura, Nanda Ramon. L'acte d'ahir fou també un homenatge "informal", com explicaren els presentadors Carles Bestard i Jaume Fuster, tal com li hauria agradat a ella, ja que "era una persona a qui li anava la marxa", continuaren. I és que la seva vitalitat fou un dels trets que destacaren part dels actors i amics que feren part de l'homenatge, així com la seva "bonhomia", com apuntà el director Pere Noguera, que en els anys 80 la dirigí a Mort de dama. El seu paper de Dona Obdúlia també fou recordat per l'actriu Maruja Alfaro, que féu una lectura molt sentida de l'escena del testament de l'obra de Villalonga, que ella també interpretà.
Un 3 % més de lectures
La Setmana del Llibre en Català tancà ahir. Tot i els auguris de crisi i de retallades culturals, l'organització assegura que s'hi han incrementat les visites un 3%, fet que suposa que durant els deu dies prop de 15.400 persones han passejat pel major expositor de literatura en la nostra llengua de Mallorca. "La nostra finalitat principal és mostrar la literatura en català en tota la seva extensió, que vinguin i passegin per la Setmana encara que no comprin", apuntava el president del Gremi de Llibreters, Francesc Moll, qui també confirmà que, a falta d'un recompte exhaustiu, confien que les dades de vendes siguin similars a les de l'any passat.
Una Rua sense picant
Pallassos, fades, grecs, simpsons, pirates, hippies, ovelletes, Marios Bros, balls andins... Palma es posà ahir la careta amb les disfresses de sempre, sense grans apostes per la crítica social ni política. Just set carrosses i comparses de les 89 que prengueren part de la Rua optaren per fer befa. I és que no s'ha d'oblidar que els darrers dies eren temps de dir o de fer allò 'políticament incorrecte'. Aquesta opció ha quedat desbancada per les fresses de personatges televisius, els contes infantils i la imaginació, ben necessària en els temps que corren. El pop gegant de la Rueta tornà a comparèixer ahir a la desfilada de Carnaval, que començà passades les cinc del capvespre.
Troques de fil amb premi
"Els titelles són, en el teatre, allò que la poesia és en la literatura". Amb aquestes paraules, l'actriu Mariaje López recorda la bellesa de donar vida a aquests particulars objectes inanimats i com, massa vegades, és difícil d'obrir-se pas amb els espectacles de titelles. Però la companyia de López, Disset Teatre, trenca barreres i ens demostra que no calen grans produccions amb desorbitants pressupostos per acostar-se al públic. La prova la tinguérem la setmana passada a la Fira europea de teatre per a nins i nines de Gijón (Feten). L'organització de la mostra escènica, la més important de l'Estat sobre teatre infantil i juvenil, guardonà la jove companyia mallorquina amb el premi especial del jurat al millor espectacle de titelles i objectes per la representació de Les fades de la Bella dorment, un espectacle en què s'ha reconstruït el clàssic conte amb una gran dosi d'imaginació i troques de fils de colors. El premi suposarà, segons explicà el delegat del Teatre de Govern, Pep Ramon Cerdà, que Disset Teatre es pugui convertir en "referent" per a molts programadors, "tant dels qui han visitat la fira com dels que no".
Poètica, diàleg i vocació
Les natures d'Andreu Maimó foren font d'inspiració i beuratge per a l'escriptora i traductora Anne Crowe. L'autora conegué els dibuixos de l'artista mallorquí a través d'un catàlegs i li serviren de catalitzador per traslladar al paper els sentiments versats sobre la mort de la seva germana mesos abans, també vinculada amb Mallorca.
Els contes de Miquel Àngel Vidal aterren a la Setmana del Llibre
La història, l'actualitat i l'esdevenir de la imaginació de Miquel Àngel Vidal (Binissalem, 1962) componen el gruix de Jardí de gel, el nou llibre de contes de l'escriptor i que ahir capvespre presentà a la Setmana del Llibre en Català juntament amb Miquel Mas Ferrà. "Aquest és el final d'una trilogia forçada", explicà l'autor a l'hora de definir aquesta obra que obtingué l'any passat el premi 7lletres.
“A pics sembla que al Consell hi ha més d'un departament de Cultura”
Maties Garcies parla de manera pausada, amb ganes d'explicar-ho tot fil per randa, des dels petits actes fins als 'grans' projectes que no vol anomenar "estrella": el Centre Internacional Toni Catany i la casa museu Blai Bonet. Tot i això, els retards en els pagaments i els problemes amb Intervenció han marcat els darrers temps del Departament insular de Cultura, que dirigeix. A menys de noranta dies per acabar el mandat, Garcies fa balanç de l'activitat feta i dels projectes embastats.
Mercat intermitent
El mal temps deslluí la darrera jornada de la Fira de medieval i cultures de Ciutat. El fred i algunes gotes interminents provocaren anades i vingudes de ciutadans entre el Born, la plaça Drassana, el passeig de Sagrera i la Feixina. Però la climatologia no acoquinà tothom i, armats amb paraigües i impermeables, palmesans i turistes es passejaren entre les paradetes de carn i xulla, quesadas gallegues, oficis artesans i juguetes de fusta.
Duel d'històries i realitat
L'estora vermella del teatre Kodak es tornarà a omplir aquesta matinada d'estrelles cinematogràfiques i de modelets. L'Acadèmia del Cinema donarà a conèixer quines són, a parer seu, les millors cintes de l'any i quines han estat les actuacions més destacables.
Relleu de lectors i llibres
Lectors de tota casta i condició. Si els més menuts s'apoderaren ahir dematí de l'envelat de la Setmana del Llibre amb els contacontes de Maria Bimbolla i el taller de ximbombes, el capvespre tocà el torn als més granats. Era el primer dia d'obertura de la Setmana i la pregonera, Lolita Bosch, fou l'encarregada d'encetar les activitats d'aquesta 22a edició.
Mercat de cultures i sabors
El Mercat tradicional i de les cultures i tavernes tradicionals -aquesta n'és la definició oficial- arrancà ahir com un gran aparador fonamentalment gastronòmic i d'ormejos de decoració. És un dels actes amb més participació de la celebració del Dia de les Illes Balears, que enguany es presenta més extens que mai.
Cultura, llibertat i lectura
"El llenguatge és el vertader miracle en què vivim. I la força que té la paraula és, en veritat, inimaginable". Amb aquestes paraules, Lolita Bosch s'atansa a l'essència de la lectura i al dret que aquesta arribi a tothom. El pregó de l'escriptora catalana d'ahir capvespre en la inauguració de la Setmana del Llibre en Català diferí bastant de les proclames a favor de la literatura a què estam acostumats. Bosch parla de "salvar-nos" a través de l'art i de la cultura per tal de poder "aprendre a saber qui som".
“Sempre he tingut la virtut de dir el que pense”
No s'amaga de res, els anys d'experiència es destil·len a través de les seves paraules, uns mots que durant cinc dècades han encisat generacions. Raimon (Xàtiva 1940) no s'atura als setanta anys, creu en aquella aptitud vital de Salvador Espriu. Ara s'enfronta a un nou projecte discogràfic amb una maleta plena d'experiències i sentiments. Bona part d'aquests es deixen veure a Rellotge d'emocions, el títol del nou treball, amb 9 temes inèdits que el cantant valencià presentà ahir a Palma. "Cante a les emocions que perduren en el temps", assegurava a l'hora de definir un disc que, entén, "cal escoltar-lo atentament per poder coneixe'l i entendre'l". Feia deu anys que Raimon no passava per un estudi de gravació.
Contaminació literària
Té clar que la contaminació entre disciplines és positiva i ho predica amb l'exemple. Eduardo Arroyo sempre ha vinculat la seva creació pictòrica -i en algun cas escultòrica- amb els seus referents literaris i és precisament aquesta interrelació la que l'ha portat a bastir una obra característica. "Jo som un pintor que escriu ,però també un pintor que fa teatre o ceràmica", assegurava ahir el mateix artista a la planta 0 del Baluard. El Museu d'Art Contemporani de Palma, el qual definí com a lliure i singular, acull a partir d'avui i fins al 22 de maig l'exposició Eduardo Arroyo. Pintar la literatura, la primera revisió dels treballs de l'autor madrileny concebuda expressament per al centre palmesà sota el comissariat de Marcos-Ricardo Barnatán. Els dibuixos i retrats de Sigmund Freud, Stefan Zweig, Cernuda i Balzac deambulen per les parets del Baluard vora els dibuixos del Quixot, la Caputxeta Vermella, Cyrano de Bergerac, Don Juan Tenorio i els pinsos Unamuno. Al darrere d'aquests, Arroyo sempre té alguna cosa a explicar amb la finalitat "d'establir una relació amb l'espectador", assegurava l'artista, mentre confirmava que les seves obres són també "il·lusió".
El casal de Can Weyler pot amagar els banys àrabs d'en Renovard
El casal situat al centre històric de Ciutat fou adquirit pel Consell el passat juliol. Les investigacions històriques del doctor Marià Carbonell i les proves geològiques d'Antonio Ruiz apunten que els cinquens banys àrabs citats al Llibre de repartiment es podrien trobar davall el casal de Can Weyler. L'edifici gòtic del carrer de la Pau fou comprat pel Consell de Mallora el juliol passat i durant les obres de rehabilitació s'encarregà una exploració del subsòl per comprovar-ne l'estat dels fonaments. Aquest estudi realitzat amb georadar, una ona electromagnètica que permet tenir una visió del subsòl sense necessitat d'excavar, revelà que davall el pati del casal palmesà hi ha tot un entramat de murs, pous, aljubs i conduccions hidràuliques. Davant això, el Consell encomanà un nou estudi històric de l'edifici al doctor en Història de l'Art Marià Carbonell per fer-ne l'exhumació històrica.
Les 'obres' de Darder
"Aquesta és una ruta per recordar les realitzacions d'Emili Darder com a batle, no les seves penúries". D'aquesta manera el responsable d'ARCA, Biel Barceló, encetava al matí el recorregut històric en memòria del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder. Dijous, dia 24, es compliran 74 anys del seu afusellament al costat d'Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) li va retre ahir el seu primer homenatge amb un itinerari pels diferents indrets rellevants tant per a la persona de Darder com per a la seva acció política. Així, de bon matí, més de mig centenar de persones anaren a l'escola pública de les Cadenes, el primer centre educatiu que inaugurà Emili Darder com a batle, el 25 de desembre de 1933, i la primera aturada de la ruta. "La inaguració d'aquest col·legi fou el seu primer acte oficial de suport a l'educació", explicà l'historiador Arnau Company, guia del recorregut. "L'elecció d'aquest solar, que regalà Josep Aguiló Cortès, era molt important, perquè estava devora la mar i devora un pinar. Per ells, l'escola era una manera de consolidar la idea de la República, la idea de la democràcia", prosseguí.
400 anys del parlar de “sa”
Durant molts anys, que algú et digués "mallorquí" per terres valencianes suposava un insult. El parlar o els costums illencs eren motiu de burla per als descendents dels milers de mallorquins que, des de 1610 fins a 1613, havien partit de l'Illa per trobar una nova vida al País Valencià. L'expulsió dels moriscs de València, l'any 1609, havia provocat que aquelles contrades quedassin buides de població; així, els nouvinguts arribaren de Santa Margalida, Artà i Pollença. El seu quefer diari, la cultura, així com la manera de parlar, fa part avui de l'herència cultural de les comarques de la Marina i el Comptat. Aquesta és l'essència del documental Valencians de Mallorca, un treball de l'empresa valenciana InfoTV que ha estat coproduïda per IB3 i que ha rebut el suport del Govern balear, el Consell i diversos ajuntaments de l'Illa. Sota la direcció de Juli Esteve i Sergi Tarín, la cinta mostra els orígens mallorquins de pobles, no només de Tàrbena o la vall de Gallinera, "on parlen de 'sa'", com explica Esteve, sinó de moltes altres poblacions que "fins fa poques dècades no coneixien aquests orígens", afegeix.
Funeral a favor de la música
Talment com si es tractàs d'un funeral a Nova Orleans anys enrere, uns 200 músics i ciutadans marxaren ahir pels carrers de Palma en dol per la "mort" dels locals que programen música en directe. El tancament de l'escenari del Blues Ville per Cort, des de fa prop d'un mes per problemes d'insonorització, ha estat el detonant perquè els músics palmesans s'unissin ahir en una marxa per la supervivència de la música en directe. Sota lemes com "Respecte per la música", "Blues Villes és cultura" i "Música en viu, ciutat viva", els manifestants sortiren del carrer de la Mà del Moro, on s'ubica el local, i es plantaren a Cort, amb el blues i el jazz com a bandera. "És la protesta més animada que he vist mai", comentava un ciutadà que observava la comitiva, encapçalada per un gran taüt i un grup de joves endolats que no s'aturaren de ballar al ritme dels Wonderbrass. Al darrere, pancartes de tota casta seguides per representats de formacions com Jay Kay, Dee, L.A. Carmen Jaime, Victor Uris, Adela Ferrer, Masasonic Family i Tom Trovador, entre d'altres. "Amb una desgràcia com aquesta hem aconseguit la cohesió dels músics.
- A la mort d'en Joan Taverner
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo
- Ha mort Manel Domènech, incansable lluitador per la llibertat i la República
- Primer comiat a Manel Domènech
- Taula redona a Palma sobre els drets lingüístics i la diversitat a l'escola