lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

El terrorisme colpeja Moscou en l'atemptat més sagnant dels últims 20 anys a la capital russa

Ciutadans russos dipositen rams de flors en homenatge a les víctimes de l'atac. | Foto: Europa Press

L'atemptat d'aquest passat divendres en el recinte del Crocus City Hall de Moscou, en la perifèria nord-oest de la capital russa, és el més sagnant a la ciutat des que independentistes txetxens segrestessin els assistents del teatre Dubrovka el 2002, una tragèdia que va acabar amb 132 ostatges morts durant una operació implacable de les forces de seguretat.

Ara, les 133 víctimes mortals, entre elles tres nens, confirmades fins al moment en l'atac del divendres obeeixen a una estimació que, segons el governador de la regió de Moscou, Andrei Vorobiov, augmentarà en les pròximes hores conforme els serveis de rescat continuïn traient víctimes mortals d'entre els enderrocs del pavelló, incendiat pels mateixos atacants. El nombre de ferits ha superat clarament el centenar i ara mateix romanen hospitalitzades 80 persones.

L'atac ocorre sota l'extraordinària circumstància de la guerra de Rússia contra Ucraïna, un esdeveniment que està marcant la línia de la recerca que les autoritats russes estan fent de l'atemptat. El Servei de Seguretat Federal de Rússia (FSB), ha informat ja el president rus, Vladímir Putin, d'onze detinguts, entre ells quatre sospitosos directes de l'atac, interceptats a primera hora d'aquest dissabte i a l'altura de la localitat de Jatsun, regió de Briansk, a uns 340 quilòmetres al sud-oest de Moscou.

Les detencions van ser resultat d'una operació conjunta entre l'FSB i combatents del regiment txetxè Ajmat, segons va anunciar poc després el líder de Txetxènia, Ramzan Kadírov, qui va apuntar que la intervenció va començar entorn de les 03.00 hores de la matinada.

El vehicle que conduïen era un Renault Symbol de color blanc, presumiblement el mateix en el qual van arribar al Crocus City Hall entorn de les 20.00 hores del divendres, hora de la capital russa. Segons el relat dels investigadors i els testimonis recollit pel diari rus Kommersant, almenys quatre homes es van baixar del vehicle, armats amb carabines semiautomàtiques Saiga i van començar a obrir foc gairebé immediatament contra la gent que feia cua per a entrar. Els guàrdies de seguretat desarmats que custodiaven l'esdeveniment, un concert del grup de rock Piknik, van ser abatuts.

Tots ells, segons les imatges recollides per la investigació, van emprar carregadors dobles assegurats amb cinta aïllant per a estalviar temps a l'hora de recarregar mentre es dirigien a la sala principal, on van començar a obrir foc indiscriminat i van provocar una estampida humana. El tiroteig va durar entre 10 i 15 minuts. Després, van calar foc al lloc amb gasolina per a encenedors, van llançar les seves armes a terra, es van canviar de roba i van tornar al seu vehicle entremesclant-se amb la multitud espaordida.

De moment dels principals detinguts se sap que en el Symbol en el qual viatjaven hi havia passaports i ara mateix està sent investigada una presumpta relació amb l'organització gihadista Estat Islàmic, que va reivindicar l'atemptat ahir a la nit a través d'un comunicat en la seva agència de notícies, Amaq.

No obstant això, l'FSB ha obert una línia de recerca dirigida a Ucraïna en considerar, segons els seus primers resultats, que els sospitosos es dirigien a la frontera, on mantenien «contactes rellevants» amb el costat ucraïnès, una asseveració que el president de Rússia, Vladímir Putin, ha repetit aquest dissabte durant el seu primer discurs davant la població després de l'atemptat.

En la seva compareixença, Putin ha parlat d'una «finestra d'entrada» oferida als sospitosos des del costat ucraïnès encara que no ha acabat d'apuntar a les autoritats ucraïneses com a còmplices. En el seu lloc, ha anunciat el desplegament de mesures addicionals antiterroristes a tot el país per a «impedir que els qui estan darrere d'aquest bany de sang cometin un nou delicte».

El Govern de Kíev ha assegurat que no té cap relació amb l'atac. El Ministeri d'Afers exteriors d'Ucraïna ha acusat Moscou d'usar al país com a excusa per a «promoure un estat d'histèria antiucraïnesa en la societat russa i crear condicions per a impulsar la mobilització de ciutadans russos cap a l'agressió criminal» contra el país.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.