algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Manuel Martínez: «Els EUA controlen la major part de les mines de Kazakhstan, però Rússia vol recuperar la seva influència al país»

Entrevista amb el professor Manuel Martínez

Kazakhstan és un país tan gran com la meitat d'Europa, té la major mina d'urani del món, produeix el 35 per cent de l'urani del món, té la reserva més gran de gas del món i també hi ha mines d'or, diamants, ferro... Parlam amb Manuel Martínez que exerceix de professor i de psicòleg allà, sobre la realitat d'aquest país i sobre la revolta que hi va haver i que va ser sufocada per la intervenció de l'exèrcit rus.

Què hi feis a Kazakhstan?

Des de fa quatre anys i mig, per coses de la vida, abans tenia relació amb Kazakhstan cada tres o quatre mesos, però fa quatre anys i mig me'n vaig anar a viure allà. Treball com a professor d'universitat, tenc pacients i col·labor amb molts àmbits, entre ells, el més important, és el del moviment de prevenció del suïcidi d'adolescents en l'Àsia central i mir de col·laborar per aturar aquesta onada. Visc a Almati, la capital cultural i econòmica, anomenada abans Alma-Atà.

Kazakhstan un país que a la majoria de mallorquins ens pot sonar una mica exòtic...

És un país tan gran com la meitat d'Europa, té 3.000 quilòmetres d'ample I gairebé 2.000 de llarg, amb una població només d'entre 18 i 20 milions, és un caramel perquè té la major mina d'urani del món, produeix el 35 per cent de l'urani del món, la reserva més gran de gas del món també és allà i també hi ha mines d'or, diamants, ferro... moltíssimes matèries primeres que són explotades, en la seva gran majoria, explotades per companyies americanes.

Per acabar de situar-nos, també, parlau-nos de la situació de la cultura, l'idioma, religió...

En la part sud, que és on fa dos mesos hi va haver una revolució. Allà és la zona on tradicionalment es va situar la ruta de la seda que sortia de la Xina i acabava a Turquia. El 80 per cent, aproximadament, té tradició islàmica. Un Islam molt permissiu, l'islam tradicional de Kazakhstan, en el qual no passa res si, per exemple, beus alcohol, però on els cementeris, els rituals de casament... passen per la Mesquita d'alguna manera. El que ha passat és que fa 30 anys, eren russoparlants, i ara el percentatge ha anat decreixent I l'Islam és majoritari. La religió ortodoxa russa i el catolicisme són minoria.

La religió es va mantenir fins i tot l'època soviètica no és així?

Es va mantenir el tradicional, un Islam gens fanàtic i que accepta les tradicions, gens agressiu, al contrari del nou Islam que imposa i té aspectes més fanàtics.

En l'àmbit de la cultura quines són les tradicions o la cultura popular més destacada? I l'idioma?

L'idioma kazakh és un idioma turc antic i té certes influències iranianes. Abans s'escrivia kufic, com l'àrab, abans eren una minoria i ara el 20 o 30 per cent de les persones només parlen l'idioma propi i el rus, que abans parlava el 100 per cent, va disminuint.

Parlam de geopolítica i ja ens has donat una de les claus. És un país ric en urani, el major productor de gas, etc. Durant molts d'anys ha estat vivint sota l'ombra de Rússia. Quines altres potències hi ha?

Turquia exerceix una gran influència en tota l'Àsia central, no només a Kazakhstan. La Xina per exemple també veu amb bons ulls la gran extensió del país per enviar-hi part de la seva població. El projecte de Xina a Kazakhstan és construir un tren que uneixi Xina i Europa. És la nova ruta de la seda, és a dir, a nivell estratègic, la Xina necessita Kazakhstan perquè passi el tren i per això inverteixen. Els Estats Units controlen la major part d'hidrocarburs, tot són companyies americanes. Rússia també per cultura i proximitat... Aquesta és la taula de joc, molt confusa i molt tensionada.

I cal afegir-hi la gent que fa una lectura més rigorista de l'Islam que es comença a notar en el carrer.

Fa deu anys prenent un te es mesclava la gent, abans no feien Ramadan, ningú anava cobert, ara mateix fins i tot les joves van més tapades, és a dir, hi ha una islamització.

S'hi ha viscut una revolució popular des de les institucions, des del Govern, s'ha titllat d'una operació terrorista i fins i tot hem vist la intervenció d'unitats de l'exèrcit rus per sufocar aquesta revolució. Ens podeu explicar què ha passat?

Jo crec que hem d'acudir al concepte de la tempesta perfecta. És a dir, una conjunció en el moment determinat que té molts de factors en paral·lel. La Covid-19 ha minvat la capacitat de treball i d'ingressos. El Govern i l'Islam han incentivat la població a tenir més fills. Les classes mitjanes i baixes han patit una reducció important de la seva capacitat d'ingressos.

Aleshores, hi va haver una protesta per la pujada del gas que va duplicar el seu preu.

Almati és la capital cultural i està molt conscienciada a nivell polític, però també és una ciutat d'acollida de múltiples influències, islàmiques incloses, a la qual hi han arribat els excombatents d'Afganistan. S'esperava que qualque cosa passaria perquè eren pocs, però eren gent que sap. El president actual, que pensaven que seria continuista, ha resultat ser honrat i és un home culte. Llavors hi ha hagut una lectura que diu que hi ha hagut una confrontació entre l'actual president i l'anterior. Tot s'ha mesclat i ens tocarà esperar mesos per conèixer tots els elements de la revolta.

Per què es va produir la intervenció de l'exèrcit rus?

És una lectura complexa, en primer lloc, jo tenc dades de gent que m'han contat que s'han apoderat de les armes que hi havia a les armeries, a les estacions de policies... Fa la sensació que la situació els va fugir de les mans, hi havia alguna cosa no contemplada. I la cosa deu haver estat tan greu com per demanar als russos que venguin. La meva percepció és que quan ens comentaren que els russos vendrien, ja hi eren. En quatre dies més no hauria estat possible controlar la situació.

El que cont no és cap rumor, hi va haver infermeres i metges violades en els hospitals, a més de nins esbutzats, sense ulls... Alguns metges em varen contar que als hospitals arribaven ferits de totes les faccions i que se'ls atenia i que els atacs a les dones no tenen cap sentit.

S'ha apuntat que hi havia islamistes infiltrats entre els revoltats...

Sí, tot són especulacions. Però el cert és que hi va haver molts ferits, decapitacions...

S'ha acabat la revolta?

Si, s'ha aturat perquè jo crec que tots ens hem espantat. Centres comercials robats, bancs... I una cosa més que aquí no ha arribat i és molt important. L'aeroport va ser pres per revolucionaris i és l'aeroport més important i va estar sense funcionar durnat una setmana. Altres aeroports més petits foren presos també. I el més important, la base de llançament d'aeronaus que és al centre del país, va ser protegida pels militars russos i m'imagin que també la mina d'urani, que aquestes setmanes ha augmentat el seu preu un 30 o 40 per cent.

És un país poc conegut però situat en el centre geoestratègic mundial. Tot el tema del procés d'autodeterminació català ha tengut un impacte allà no és vera?

Absolutament. És molt curiós. Allà si agafes un taxi, dius on vas, pactau un preu si ell vol. A mi tothom em mira pel carrer perquè no tenc fesomia d'allà. Me demanen «Ets turc?» o «ets hebreu?», quan els dic que venc d'Espanya, tothom em diu que vaja putada que estau fent que sotmeteu el poble català. A la ràdio apareixen notícies de Catalunya cada hora, a la televisió... Els meus amics russos de Sibèria també em demanaven què passa. A Europa hi ha molta informació precisa sobre el conflicte de Catalunya.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.