El Parlament argentí anul·la les lleis que mantenien impunes els crims de la dictadura

La mesura haurà de ser ara ratificada pel Senat, cas en què els implicats en els delictes de repressió política durant la dictadura militar (1976-1983) podrien ser jutjats davant dels tribunals argentins i es paralitzarien les extradicions a altres països, entre ells Espanya.

Mentre als carrers veïns al Parlament milers de persones convocades per organitzacions humanitàries es manifestaven en contra de les lleis d'impunitat, els diputats votaren la nul·litat d'aquestes normes promulgades durant el govern de Raúl Alfonsín (1983-1989)

La «històrica decisió», com afirmà el cap del bloc de diputats del governant partit peronista, José María Díaz Bancalari, s'ajusta als desigs del president del país, Néstor Kirchner, de jutjar a Argentina els repressors de la darrera dictadura militar.

Els blocs del peronisme i dels opositors Alternativa per a República Igualitària, Socialista i Esquerra Unida havien acordat prèviament unificar els seus diferents projectes de nul·litat de les normes que beneficiaren més d'un miler i mig de policies i militars acusats de violacions dels drets humans.

La decisió dels diputats i la ratificació del Govern de la Convenció Internacional sobre l'Imprescriptibilitat dels crims de Guerra i de Lesa Humanitat constitueixen un nou gir a la pressió política sobre la Cort Suprema de Justícia, que ha de resoldre sobre la validesa de les lleis de Punt Final i d'Obediència Deguda.