L'estructura de les Torres es va fondre i es plegà com un acordió

El regidor d'Urbanisme, Rafel Vidal, explicà que el metall falla en arribar als 700 graus

TW
0

Les Torres Bessones de Nova York no es varen esbucar per l'impacte dels dos avions Boeing 757 i 767 que s'hi estavellaren el passat dimarts. Construïdes per suportar terratrèmols "poc freqüents a la Costa Est dels Estats Units d'Amèrica, però no impossibles" i vents de més de dos-cents quilòmetres per hora (molt habituals en les grans tempestes hivernals del nord-est dels Estats Units), les Torres Bessones no estaven fetes per superar més de set-cents graus de temperatura. Simplement, el metall de la seva estructura interna es fon en arribar a aquesta temperatura. El regidor d'Urbanisme de Palma, l'arquitecte Rafel Vidal, explicà que «l'impacte dels avions contra les torres va tenir un doble efecte.

D'una banda va destruir l'estructura interna de les plantes sobre les quals va causar l'impacte directe, de l'altra provocà un gran incendi incrementat amb les explosions del combustible dels avions, que va elevar molt la temperatura a l'interior». El resultat no es va fer esperar. La torre nord va patir l'impacte de l'avió més o manco a la planta vuitanta. Això significa que l'estructura metàl·lica del pis vuitanta havia de suportar per si sola el pes dels 31 pisos superiors, molt més del que estava previst. A més a més, el foc anava escalfant de cada vegada més les estructures metàl·liques i això provocà que es doblegassin i no resistissin més.Quan els trenta primers pisos varen caure sobre el pis número vuitanta la resta de l'edifici es va doblegar sobre si mateix i es va plegar tal com si fos un acordió. L'efecte de la caiguda de tots aquests pisos va fer que la resta de l'estructura patís el mateix efecte acordió i tot l'edifici es plegàs sobre si mateix.

A la torre sud l'efecte va ser molt més ràpid. En primer lloc, l'avió va impactar vint plantes més avall, a la seixanta. En segon lloc, ho féu més de ple que a la primera torre, el que provocà majors destrosses internes i un incendi molt més devastador. Per això la segona torre es va esbucar més aviat que la primera, cosa que féu quasi impossible la seva evacuació, mentre que a la primera s'aconseguí treure gent de més plantes perquè l'esbucament fou més lent. L'efecte acordió es coneix en arquitectura com el plegament d'un edifici sobre si mateix i és molt propi quan es produeix qualque catàstrofe que afecta els pilars interiors, mentre que manté en peu els exteriors fins al darrer moment. És exactament el contrari a l'efecte dòmino, que es deriva de l'esbucament d'un edifici cap a un dels costats, esbucament que arrossega tots els edificis limítrofs quan el primer els hi pega a sobre.

El regidor Vidal assegurà que «no som partidari de la reconstrucció de les Torres Bessones, en primer lloc perquè jo sempre he estat més partidari d'una arquitectura més a la mida humana, feta dels homes per als homes, però sobretot perquè s'ha demostrat que aquesta mena d'edificis tenen molts de problemes a l'hora d'evacuar-se en cas d'incendi o en cas de catàstrofes com les d'ahir. És evident que necessitam edificis com aquests, que són un repte a la ciència i a l'enginyeria i un constant desafiament, però ahir es varen perdre moltes vides com per pensar en la reconstrucció de les dues Torres Bessones».