Les Torres Bessones de Nova York no es varen esbucar per
l'impacte dels dos avions Boeing 757 i 767 que s'hi estavellaren el
passat dimarts. Construïdes per suportar terratrèmols "poc
freqüents a la Costa Est dels Estats Units d'Amèrica, però no
impossibles" i vents de més de dos-cents quilòmetres per hora (molt
habituals en les grans tempestes hivernals del nord-est dels Estats
Units), les Torres Bessones no estaven fetes per superar més de
set-cents graus de temperatura. Simplement, el metall de la seva
estructura interna es fon en arribar a aquesta temperatura. El
regidor d'Urbanisme de Palma, l'arquitecte Rafel Vidal, explicà que
«l'impacte dels avions contra les torres va tenir un doble
efecte.
D'una banda va destruir l'estructura interna de les plantes
sobre les quals va causar l'impacte directe, de l'altra provocà un
gran incendi incrementat amb les explosions del combustible dels
avions, que va elevar molt la temperatura a l'interior». El
resultat no es va fer esperar. La torre nord va patir l'impacte de
l'avió més o manco a la planta vuitanta. Això significa que
l'estructura metàl·lica del pis vuitanta havia de suportar per si
sola el pes dels 31 pisos superiors, molt més del que estava
previst. A més a més, el foc anava escalfant de cada vegada més les
estructures metàl·liques i això provocà que es doblegassin i no
resistissin més.Quan els trenta primers pisos varen caure sobre el
pis número vuitanta la resta de l'edifici es va doblegar sobre si
mateix i es va plegar tal com si fos un acordió. L'efecte de la
caiguda de tots aquests pisos va fer que la resta de l'estructura
patís el mateix efecte acordió i tot l'edifici es plegàs sobre si
mateix.
A la torre sud l'efecte va ser molt més ràpid. En primer lloc,
l'avió va impactar vint plantes més avall, a la seixanta. En segon
lloc, ho féu més de ple que a la primera torre, el que provocà
majors destrosses internes i un incendi molt més devastador. Per
això la segona torre es va esbucar més aviat que la primera, cosa
que féu quasi impossible la seva evacuació, mentre que a la primera
s'aconseguí treure gent de més plantes perquè l'esbucament fou més
lent. L'efecte acordió es coneix en arquitectura com el plegament
d'un edifici sobre si mateix i és molt propi quan es produeix
qualque catàstrofe que afecta els pilars interiors, mentre que
manté en peu els exteriors fins al darrer moment. És exactament el
contrari a l'efecte dòmino, que es deriva de l'esbucament d'un
edifici cap a un dels costats, esbucament que arrossega tots els
edificis limítrofs quan el primer els hi pega a sobre.
El regidor Vidal assegurà que «no som partidari de la
reconstrucció de les Torres Bessones, en primer lloc perquè jo
sempre he estat més partidari d'una arquitectura més a la mida
humana, feta dels homes per als homes, però sobretot perquè s'ha
demostrat que aquesta mena d'edificis tenen molts de problemes a
l'hora d'evacuar-se en cas d'incendi o en cas de catàstrofes com
les d'ahir. És evident que necessitam edificis com aquests, que són
un repte a la ciència i a l'enginyeria i un constant desafiament,
però ahir es varen perdre moltes vides com per pensar en la
reconstrucció de les dues Torres Bessones».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.