Després de la publicació del llibre Tres escriptors davant la Guerra Civil, que recull estudis sobre Georges Bernanos, Joan Estelrich i Llorenç Villalonga, l'historiador Josep Massot i Muntaner va pronunciar ahir la conferència inaugural de les Jornades d'Estudis Locals de Marratxí.

Bernanos i el cinquantenari de la seva mort en varen ser els protagonistes, tot i que l'historiador no va voler entrar en els aspectes més profunds de la seva darrera obra, considerats massa tècnics per als no especialistes en l'obra de l'escriptor francès.

En la seva intervenció, el pare Massot va repassar els anys de Georges Bernanos entre 1934 i 1937, la seva permanència a l'Illa un cop esclatada la Guerra Civil, i els grans canvis de 1938, una conferència molt semblant a la que pronunciarà demà dissabte a Vilafranca de Bonany.

"Quina és la importància de Bernanos avui en dia?
"Les relacions entre Bernanos i Mallorca són estranyes i bastant desconegudes pel gran públic, però de cada vegada més Bernanos torna a interessar la gent. Per exemple a París volen traduir Tres escriptors davant la Guerra Civil al francès, perquè els interessa aquest estudi i tot el que es relaciona amb l'escriptor, especialment en motiu del cinquantenari.

"Bernanos va tenir una relació ben intensa amb Mallorca, però, és conegut aquí, o continua sent un personatge poc estudiat?
"A Mallorca Bernanos és molt poc conegut, però en certa mesura aquest desconeixement és bastant lògic, perquè el seu llibre Les Grands Cimentières sous la lune va ser prohibit de seguida i tan sols varen arribar les seves novel·les i texts menys compromesos. Tot i haver escrit aquí una obra cabdal és molt poc conegut.

"Creis que es pot avançar molt en la investigació sobre Bernanos a Mallorca?
"No crec que es pugui arribar a fer grans aprofundiments històrics sobre la figura de l'escriptor, perquè la tasca feta fins ara és bona i bastant completa. La gran majoria de les investigacions i biografies que s'estan preparant avui en dia sobre Bernanos empren materials que sorgeixen de l'Illa o que han estat treballats pels investigadors d'aquí. Això és molt positiu. La tasca que ens queda per fer ara mateix és la difusió d'aquest escriptor i les campanyes per fer que sigui de cada dia més conegut. No crec que pugui sortir cap més gran document, encara que tenim constància que a Alcalá de Henares hi ha d'haver un informe que va fer Serrano Sunyer sobre l'escriptor amb motiu de la publicació d'Els grans cementiris... Sabem que aquest informe ha d'existir perquè n'hem trobat alguns fragments a Mallorca, però en aquest cas seran difícils de trobar.

"Vós heu estat considerat un impulsor de les jornades d'estudis locals de Marratxí, el vostre municipi nadiu, quina és la seva importància avui en dia quan sembla un projecte consolidat que es va repetint cíclicament?
"Això no és ben bé així, perquè hi ha persones que estan fent feina més de dia a dia en les jornades d'estudis locals i són les que fan possible que aquestes funcionin. De tota manera, he de dir que estic molt content de participar-hi perquè crec que és un projecte ben interessant. Quan jo era petit a Marratxí no hi havia cap estudiós. Avui en dia n'hi ha molts i això és bo. La tasca que estan fent els investigadors locals sempre és molt interessant, perquè desenvolupen aspectes molt concrets.