La futura llei de patrimoni de les Illes Balears no contempla, en el text que finalment passarà al ple, la possibilitat que els Consells Insulars tenguin capacitat normativa en la matèria. Aquest serà, possiblement, un dels punts calents de la discussió a la cambra balear. En aquest sentit, el PSM ja ha anunciat que presentarà nombroses esmenes a l'esborrany en el decurs de la sessió plenària.
Ahir es va procedir a la lectura dels 130 punts de la llei i hi ha satisfacció pel que fa a la creació de la junta interinsular. En el text es contempla que aquesta sigui formada per dos representants del govern i un de cada consell, amb la qual cosa l'Executiu quedaria amb minoria.
Un altre dels punts que es presentaven conflictius i que sembla que ha arribat a una solució ha estat la partida pressupostària corresponent a l'1% cultural. En el nou text es contempla que el Govern balear invertirà a través dels Consells cedint a aquests els imports o si no haurà de fer les inversions seguint els plans que hagi traçat cada un dels consells.
Per als nacionalistes hi ha un punt molt important al qual també presentaran esmenes. La llei no inclou cap mena de referència a la llengua catalana, el seu ús i la seva conservació. Malgrat l'existència de la Llei de normalització lingüística, els nacionalistes consideren que la llengua és un element patrimonial de primer ordre.
