L'escriptor Eduardo Mendicutti estrenà ahir el cicle de conferències La veu dels creadors, organitzat pel centre de Cultura de Sa Nostra.
L'escriptor explicà les relacions de la vida amb l'escriptura en general i amb la seva novel·lística en particular i va dir que «jo com a novel·lista faig servir el que conec i el que visc per escriure les obres en una relació entre la vida i el llibre que modific en un joc amb el lector».

L'escriptor va fer un recorregut per la seva obra literària indicant la relació que aquesta conté amb la vida real. «Aquí hi ha l'origen de per què escric. Jo tenc ganes de conèixer món, i la novel·la si s'inspira en la realitat mescla temeritat i curiositat, imprescindibles per al fet literari. Jo escric perquè tenc curiositat per la vida».

Mendicutti també va explicar a l'auditori de Sa Nostra el seu procés creatiu. «No començ mai a escriure una novel·la si no tenc el títol i l'estructura molt ben pensada. Sé el que passarà a cada moment, perquè si no la novel·la em guanyaria i em fa por el descontrol d'aquesta».

Evidentment, Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy, la darrera creació del gadità, centrà bona part de la intervenció. «En el cas d'aquesta novel·la he volgut jugar amb el verb i amb el concepte de culpa a l'hora de posar-li títol. Al llibre el personatge es va construint sol, com un ésser extremadament carnal i sexual i provocador, però justifica aquest caràcter extremadament provocatiu dient que ja hi ha nascut, que ser sexy és una cosa que tanmateix hauria passat de tota manera. També juc amb el refús del sentiment de culpa, que és un sentiment que tots hem de suportar alguna vegada a la nostra vida i que t'impedeix sentir-te bé. En definitiva, és una novel·la que defensa l'orgull de ser com ets i que intenta mostrar que les pressions exteriors perquè un canviï i sigui un altre no han de tenir importància».

L'escriptor va definir alguns dels trets de la seva obra i del llenguatge que hi empra i va assegurar que «de cada vegada és més difícil trobar varietat lingüística. És molt més fàcil trobar-la en sectors molt concrets, com puguin ser els homosexuals i els transvestits en determinats moments, o en l'argot juvenil, que no en el carrer».