En el decurs d'una gran gala on el llibre va ser el veritable protagonista de la nit, es fallaren ahir els 27 premis Octubre. Els guanyadors d'aquesta edició han estat Josep Pujol (premi Andròmina de Narrativa); Carles Hac Mor (premi Joan Fuster d'Assaig) i Josep Porcar (premi Vicent Andrés Estellés) de narrativa.

Josep Pujol es féu amb el guardó amb la novel·la «Adolescents amb tatuatges», títol provisional d'una història iniciàtica que té en els xats internàutics el seu marc argumental. Hac Mor féu el corresponent amb un assaig sense títol on es van desenvolupant pensaments en abstracte entre Antoine Arthaud i Blas Pascal. Per la seva banda, Porcar guanyà el premi de Poesia amb un poemari anomenat «La Culpa» on la temàtica principal gira al volant dels sentiments humans i especialment sobre el que dóna títol al poema.

A través de la xarxa

Pujol (Vilobí d'Onyar, 1964) explicà que «he agafat la idea dels xats (les converses que es poden mantenir dues o més persones a través de la xarxa d'Internet, ja sia de manera escrita o verbal) perquè són molt literàries. Hem de tenir en compte que a través de la xarxa un tan sols té paraules per comunicar-se. El meu protagonista principal és un adolescent que va fent una educació sentimental, encara que la majoria de les persones que apareixen al llibre continuen sent adolescents per dins, són persones insegures, que encara no s'han situat a la vida. A través de la paraula el personatge va aprenent a avaluar què és el que hi ha darrere del cos, la paraula és una excusa per conèixer». Pujol explicà que la novel·la es complica amb l'entrada en escena d'altres personatges i els problemes que l'envolten.

Pel que fa al títol, l'autor explicà que «m'agrada molt, però és molt probable que es canviï perquè no vull induir ningú a l'errada». L'escriptor (Pujol ha publicat alguns volums de relats i poesia) digué que aquesta és la seva primera novel·la i que malgrat la temàtica, no és una novel·la de generació X. «És una novel·la molt tradicional, perquè jo tenc una manera molt clàssica de fer la novel·la. Hi ha moltes referències, poemes intercalats en el text i altres recursos formals que m'han permès anar salvant els problemes que podien sorgir en la confecció de l'obra», una novel·la que veurà la llum després de quatre anys de molta feina.

Per la seva banda Hac Mor assegurà que «el meu és un assaig atípic on he juntat dos personatges de dues èpoques distintes i mentalitats divergents per tractar de desenvolupar el pensament lliure. El llenguatge parla del llenguatge i les idees flueixen sense una estructura concreta i una temàtica que els emmarqui. La meva manera de fer lliga molt amb la tradició francesa i crec que hi ha influències clares de Montaigne i de Joan Fuster. És una obra on el pensament en abstracte és la part més important».

Hac Mor explicà que «el premi és important per mi, però també és especial perquè obre una nova línia d'escriptura». Mor explicà que «he fet l'assaig perquè en aquests moments estava traduint uns texts de Pascal i el personatge m'ha facilitat molt la tasca. Crec que serà una obra fàcil de llegir, tot i que no hi ha punts i a part i seria molt feliç si aquest llibre servix perquè algú aprengui a pensar i a desenvolupar el seu pensament de forma lliure».

«La culpa»

Sens dubte, un dels guardonats que més s'emocionà quan va saber que havia guanyat un premi dels Octubres "en concret, el Vicent Andrés Estellés" va ser Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973), un jove poeta i periodista que escriu indistintament en català, castellà i italià, i que malgrat la seva joventut ja ha publicat en diversos llibres editats per Ajuntaments i altres institucions.

«La Culpa» està estructurat en tres parts ben diferenciades i sorgeix arran de la lectura dels Salms de David de la Biblía. Així doncs, Porcar ha subdivit l'obra en «Salms de Josep», «Sàtires de David» i «De impura expiratione».

Segons l'autor, «l'obra desenvolupa la temàtica general dels sentiments i com la culpa va limitant els sentiments que originen aquesta. M'agrada veure com al llarg de la nostra vida les nostres accions van esculpint l'estàtua que som cada un de nosaltres. Al llarg de la vida anam cisellant l'estàtua que som en una contínua recerca dels orígens».

Porcar, un assidu dels ambients literaris de València en la seva època d'estudiant, explicà que «ara per ara he hagut de limitar una mica aquesta participació activa en la vida cultural per mor de la feina, però sempre que puc participar ho faig. A Castelló és molt més complicat, perquè allà la vida literària és molt menys intensa que aquí».

Una edició tranquil·la

La tranquil·litat ha estat la nota dominant d'aquesta edició dels premis Octubre. L'any passat el boicot va ser més que notable, però, ahir, els organitzadors del premi ja anaven previnguts i llogaren una sala de festes per fer la tradicional gala i el sopar. Un fet remarcable ha estat el plet que els organitzadors de la setmana cultural dels Octubre han interposat contra el palau de Congressos. La polèmica està servida, però serà per a després dels premis...