El primer ministre en funcions, Viktor Txernomirdin, anuncià ahir un pla de salvament del ruble en caiguda lliure, davant un senat rus al límit d'una crisi de nervis que l'advertí que el país podria dirigir-se cap a un aixecament popular.

El cap del govern rus interí va exposar el seu programa davant el Consell de la Federació (cambra alta del Parlament), hores abans de sol·licitar previsiblement la seva candidatura, com ja ho va fer en una primera ocasió dilluns, segons el pronòstic de tots els analistes.

El ruble va perdre un 20'77 per cent del seu valor ahir respecte a la paritat del dia anterior, i cotitzà a 16'99 per dòlar. La moneda russa, que es canviava a 6'31 per dòlar fa tres setmanes, va perdre des d'aleshores el 62'9 per cent del seu valor.

Davant els senadors, Txernomirdin va anunciar un programa econòmic en dues etapes perfectament contradictòries: en primer lloc, una emissió monetària per pagar els salaris i jubilacions en retard, i després una política d'extrema rigorositat monetària.

El govern «procedirà primer a una emissió (monetària) controlada», destinada a saldar d'aquí a l'1 de gener els 38.000 milions de rubles (2.200 milions de dòlars al preu de divendres) que l'estat deu als ciutadans, i evitar així una explosió social.

El poder deixarà al mateix temps surar el ruble, i una vegada la seva caiguda s'hagi estabilitzat, instaurarà un «consell monetari», la qual cosa significa una paritat fixa amb el dòlar i un compromís a no emetre un kópeck més del que continguin els dipòsits del banc central en or i divises fortes.

La contradicció entre les dues etapes del pla va deixar perplexos els economistes occidentals destacats a Moscou. «Això no és possible en les condicions actuals, ha estat molt mal preparat, el govern és entre l'espasa i la paret», va dir un dels economistes.

«De tota manera, poca gent en el si del govern rus va comprendre el que significa un consell monetari, i com funciona», va afirmar un altre expert. De fet, Txernomirdin no va ser molt clar durant la presentació del seu pla, les modalitats del qual hagueren de ser precisades pel president del Banc central, Serguei Dubinin, en els passadissos del Consell de la Federació.

Viktor Txernomirdin va reconèixer, malgrat tot, l'amplitud del desastre econòmic. El primer ministre va declarar que el ruble «s'ha convertit en una moneda sense valor», i que el país corre el risc de viure «una catàstrofe com la de final dels anys vuitanta», marcada per greus penúries i pel desenvolupament del mercat negre.

El cap del govern provisional es va presentar davant el Consell de la Federació per obtenir un suport polític abans d'enfrontar-se a la Duma, dominada per l'oposició comunista. Però els senadors perderen la seva placidesa habitual per reservar-li una acollida hostil.

Els russos veuen possible un cop d'estat
Dos terços de la població russa creuen que el mà a mà entre el president Boris Ieltsin i el parlament sobre la formació del Govern podria culminar amb un cop d'estat com el del 1993, segons un sondeig que ahir va publicar l'agència Interfax.

Un 66 per cent de russos jutja possible aquest escenari davant del 25 per cent dels que exclouen aquesta possibilitat i el 9 per cent dels que es mostren indecisos, segons l'enquesta realitzada per la Fundació de l'Opinió pública sobre una mostra de 1.862 persones.