La concentració de gasos d'efecte hivernacle va tornar a rompre tots els rècords el 2023, i a les darreres dues dècades els nivells de diòxid de carboni (CO2), el principal d'ells, augmentaren un 11'4%, segons ha indicat aquest dilluns l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), que ha assegurat que això «condemna el planeta a molts anys d'augment de les temperatures».
Segons l'informe anual sobre concentració d'aquests gasos, que l'agència de l'ONU publica dues setmanes abans que s'iniciï la Cimera del Clima a Bakú, el passat any s'assoliren nivells de diòxid de carboni de 420 parts per milió, el que suposa un augment del 151% respecte a nivells preindustrials (abans de 1750).
Es mesuraren, a més, 1.934 parts per mil milions de metà i 336'9 parts per mil milions d'òxid nitrós, els altres dos gasos causants de l'escalfament global, amb nivells que suposen augments en respecte a l'era preindustrial del 265% i del 125%, respectivament.
«Un altre any, un altre rècord. Això hauria de fer saltar totes les alarmes davant les instàncies decisòries, no en cap cap dubte que estam molt lluny de complir l'objectiu de l'Acord de París de mantenir l'escalfament global molt per davall de 2 graus respecte als nivells preindustrials», ha subratllat en presentar les dades la secretària general de l'OMM, l'argentina Celeste Saulo.
El diòxid de carboni, que es calcula que contribueix en un 64% a l'escalfament global i prové principalment de la crema de combustibles fòssils i la producció de ciment, augmentà el 2023 fins 2'3 parts per milió respecte a 2022, una xifra superior a l'any anterior encara que inferior als tres exercicis anterirors.
Setè any amb més emissions per incendis des de 2003
Va influir a aquest augment la transició del fenomen de La Niña al de El Niño (lligat aquest darrer a un augment de les temperatures a l'Oceà Pacífic) i la funesta temporada d'incendis, on les emissions de CO2 foren un 16% superiors a la mitjana d'anys anteriors, amb grans focs forestals a països com Canadà o Austràlia.
El metà i l'òxid nitrós, generats per causes naturals, però també antropogèniques com l'agricultura, la ramaderia o la crema de biomassa, experimentaren augments de concentració menors als de 2022, segons l'informe de l'OMM.
La darrera vegada que es registrà a la Terra una concentració de diòxid de carboni comparable a la fase actual, fa entre tres i cinc milions d'anys, quan la temperatura era entre 2 i 3 graus més càlida i el nivell de la mar entre 10 i 20 centímetres superior a l'actual.
L'agència meteorològica de Nacions Unides adverteix que encara que les emissions es reduïssin ràpidament fins assolir un nivell zero net (és a dir, que fossin pal·liades per fenòmens d'absorció com els que exerceixen els boscos) es tardaria dècades en reduir els actuals nivells de temperatura, per la llarga permanència del CO2 a l'atmosfera.
Un fenomen que pot accelerar-se
L'OMM adverteix a més del risc que l'augment de les concentracions dels gasos causants de l'escalfament global sigui cada vegada més intens. «Els incendis forestals podrien alliberar més emissions de carboni a l'atmosfera, mentre que l'augment de la temperatura dels oceans podria reduir la seva capacitat d'absorció de CO2, pel que es podria acumular mes aquest gas a l'atmosfera i accelerar l'escalfament global», ha senyalat en aquest sentit la secretaria general adjunta de l'OMM, Ko Barrett.
Un poc menys de la meitat de les emissions de diòxid de carboni resten a l'atmosfera, l'oceà absorbeix aproximadament la quarta part, i els ecosistemes terrestres al voltant del 30%, encara que aquests percentatges varien degut a fenòmens com La Niña o El Niño.
Naiz, 28 d'octubre de 2024
Traducció: Joan Vicenç Lillo Colomar