L'oficialitat del català a la Unió Europea és una reivindicació que la Plataforma per la Llengua ha posat sobre la taula aquest dimarts, 27 de juny, en un acte que ha reunit a Barcelona el periodista Antoni Bassas, el jurista Narcís Mir i el cantautor Halldor Mar. Tots tres han donat arguments sobre els efectes de la no oficialitat i la importància de pressionar l'Estat espanyol per tal que elevi la petició de fer que el català sigui la 25a llengua oficial a la Unió Europea, ara que pren la presidència rotatòria de la institució comunitària. A partir del 1r de juliol, Espanya presidirà l'òrgan que decideix per reglament quines són les llengües oficials de la Unió Europea, i tindrà la capacitat per situar temes a l'agenda i negociar amb altres estats.
Amb el títol El català, 25a llengua oficial de la UE, l'acte ha omplert de gom a gom l'Espai Línia de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Conduït per la periodista Magda Gregori, ha arrencat amb la projecció d'un vídeo que explica la situació del català respecte a altres llengües que sí que són oficials a la Unió Europea, malgrat que tenen molts menys parlants, així com algunes de les conseqüències de la no oficialitat del català a les institucions europees que pateixen els catalanoparlants.
La vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha inaugurat els parlaments tot recordant l'impuls del manifest que es pot consultar a www.oficialitatara.cat, signat per més de 50.000 persones i amb més de 70 entitats adherides. «El que demanem no és una quimera: només cal reformar un reglament del Consell de la Unió Europea que ja s'ha reformat fins a 7 vegades», ha destacat Plana. L'oficialitat, com ha explicat la vicepresidenta de l'ONG del català, «té conseqüències reals per a l'ús del català; per exemple, en l'àmbit de l'etiquetatge dels aliments».
En aquest sentit, Plana ha remarcat que «hi ha nou reunions en el marc de la presidència del Consell des de dissabte vinent, que comença, i fins al 23 de juliol, que són nou oportunitats per demanar la reforma del Reglament del Consell que estableix quines són les llengües oficials». La reclamació de l'oficialitat del català a la Unió Europea és un dels punts principals que planteja la Plataforma per la Llengua als partits que concorren a les eleccions a les corts espanyoles del pròxim 23 de juliol, tal com està recollit al portal www.votaperlallengua.cat.
D'altra banda, Antoni Bassas ha afirmat que «el fet que estiguem parlant d'aquest tema encara ara el 2023 és d'una gran violència simbòlica cap a nosaltres, els catalanoparlants». El periodista també ha volgut remarcar que «el fet que al Congrés no es pugui intervenir en català no ajuda a explicar a Europa que s'ha de poder fer allà també».
El jurista Narcís Mir ha explicat que «des d'un punt de vista jurídic, les vies són clares i impliquen essencialment la modificació del Reglament de la Unió que estableix quines són les llengües oficials i de treball de les seves institucions». En aquest sentit, ha afegit que «les objeccions que l'Estat espanyol ha argumentat per no donar-hi resposta, com ara que cal una reforma prèvia dels tractats, són molt qüestionables des del punt de vist jurídic».
Finalment, Halldor Mar s'ha centrat en la situació de la llengua islandesa a la Unió Europea i s'ha considerat un «privilegiat». El cantautor ha explicat com, per exemple, es pot fer l'Europass en islandès. «L'OLS, on es poden trobar recursos per aprendre l'islandès, també està finançat per la UE; en canvi, en català no hi és», ha subratllat Mar. Així mateix, ha recordat que la ministra de cultura d'Islàndia va fer una carta a Disney+ per poder tenir contingut doblat i/o subtitulat en islandès: «I li van fer cas!». Per a Mar, «està clar que la principal raó és que hi ha un estat darrere i tenim molt d'interès a protegir la nostra llengua, des de sempre; també tenim l'amenaça de l'anglès, que envaeix la nostra cultura cada vegada més».
