Ara que la classe política es troba en hores baixes -i més la classe governant-, que es mou com una tereseta en mans del món financer i dels capitalistes, és estrany trobar un ministre que actuï amb seny en el seu àmbit, encara que sigui amb la tropa del PP en contra. Les mesures que ha pensat posar en marxa a l'ESO, especialment a 4t curs, són molt importants i necessàries: és imprescindible posar en marxa els itineraris que condueixen a la FP i al Batxillerat, és indispensable trobar una sortida a tants d'alumnes que no es treuen el graduat escolar, però que podrien seguir un programa de qualificació professional al mateix temps que es graduen, i és essencial augmentar l'orientació en l'ensenyament. Però el que deu saber el ministre Gabilondo és que té dos grans obstacles: el finançament i el PP. Si l'economia no resisteix un sistema educatiu que no supera la mitjana a l'Informe PISA, difícilment podrà millorar la situació; a més, el PP, amb la seva creuada en defensa de l'Espanya "una grande y libre", es carregarà tot el que es mogui davant seu.

El ministre té una prova més que demostra que és una persona assenyada, i és el fet que ha afirmat que el sistema d'immersió lingüística no ha impedit que els alumnes que l'han seguit hagin après correctament l'espanyol. Haver dit això li ha suposat un enfrontament amb els que es volen carregar les autonomies, perquè volen fer net de les que tenen llengua pròpia i ho volen fer de dues maneres: atacant la llengua en el sistema d'ensenyament i atacant la sobirania adquirida per les autonomies. Això significa que encara que el ministre faci propostes assenyades per a l'ESO, el PP s'hi oposarà frontalment, perquè vol que torni a imperar que Espanya és una "unidad de destino en lo universal".