Quan s'ensenya a una escola una matèria o algun aspecte del coneixement que suposa avançar-se al que es fa normalment, molta gent pensa que és una escola capdavantera, una escola excel·lent. Res més lluny de la realitat. Record que en una escola s'introduïa la divisió a final de segon curs, devers els 7 anys, i les famílies n'estaven molt contentes i comentaven que el seu fill, en aquella edat, ja sabia dividir. Record també que, quan passava l'estiu, la meitat dels alumnes no recordaven res de la divisió i s'havia de començar de bell nou. Això també passa amb l'anglès. Si una escola d'infants introdueix quatre paraules en anglès, ja es diu que l'ensenya. De fet, la moda implica que s'introdueixi dins les escoles d'educació infantil. Molt bé, segurament és necessari viure il·lusionats, però la realitat és molt diferent.

A partir d'alguns estudis, se sap que els infants, fins que arriben als 10 anys, estan molt preparats per adquirir qualsevol llengua, així com ho fa una persona nadiua, però això solament ocorre en una escola on es fa immersió en aquella llengua, si es té el pare o la mare que la usa sempre, si s'assisteix a una escola anglesa o si es viu bastant de temps en un lloc on tothom la parla. A partir dels 10 anys, la capacitat d'aprenentatge dels infants queda preparada per aprendre una segona o tercera llengua. Per tant, un alumne que hagi assistit a una escola on s'ensenyi anglès des dels 3 anys i un altre que comenci als 10 anys, en tenir-ne 14 en sabran igual. I per aprendre una llengua com l'anglesa, també és necessària una bona metodologia, com és l'enfocament comunicatiu, i la immersió que suposa anar a l'estranger sempre serà necessària.