Una persona demostrarà tenir la carrera de psicologia, ATS, medicina o filosofia si sap aplicar-la en el lloc de feina adequat per a la preparació que ha adquirit, però també s'hauria de notar quan realitza la tasca a la qual ha pogut accedir, sigui cambrera, dependenta o empleada de banca. És normal que per a les instàncies administratives, qualsevol persona estrangera hagi de superar una homologació o comprovació de la seva titulació, cosa que passa als naturals d'aquí o als que aquí han estudiat, que en qualsevol treball que volen fer, se'ls comprova el currículum, la seva preparació o els seus coneixements, amb oposicions, entrevistes, estant un determinat temps a prova, etc. Per tant, una persona que ve a cercar feina per una circumstància o altra, el primer que ha de fer és trobar-ne i després col·locar-se en el lloc més adequat per a la seva pròpia realització, si la conjuntura li és favorable.

Una petita diferència de preparació no ha de ser un obstacle per desenvolupar una professió que s'aprèn a partir de l'experiència, dels companys de treball i del reciclatge continu. Avui no existeix cap professió, que requereixi una carrera universitària, que es pugui desenvolupar sense posar-se al dia constantment; per tant, les persones nouvingudes que segueixin aquesta línia no han de suposar cap obstacle al país d'arribada i se'ls pot facilitar la tasca de convalidació. El que sí que han de tenir clar és que han arribat a un territori on existeix una llengua oficial, distinta que l'estatal, que a més és la llengua pròpia, i que s'han de disposar a aprendre-la en primer lloc. Una vegada que hagin après la llengua catalana, deixaran de ser externs, de ser estrangers i ningú no pensarà que tenguin un nivell inferior de preparació en la professió que desenvolupen.