Aquesta és una de les qüestions que ha de saber resoldre un o una docent quan arriba a l'escola. Abans la societat protegia qualsevol tipus d'autoritat ben o mal exercida, però avui quan intentam viure en una societat democràtica, existeixen moltes famílies i part del professorat que no són capaços de trobar l'equilibri entre una educació autoritària i una educació anàrquica (deixar fer); l'equilibri es troba en l'educació democràtica, democràcia que no ha arribat de ple a la societat. D'aquí que hi hagi part de l'alumnat i del professorat que tengui dificultats per viure democràticament dins una classe. Si s'aconsegueix aquest clima democràtic, sense injustícies, sense prejudicis partidistes, sense imposicions, sense corrupcions en l'exercici de l'autoritat, i actuant de manera responsable i enèrgica, exercint cadascú la seva funció, la d'ensenyar i coordinar l'aprenentatge i la d'aprendre per millorar com a persona, segur que la classe no tendrà altres dificultats que les pròpies i naturals de l'edat de l'alumnat de cada aula.

El fet de voler posar tarimes no solucionarà res, si no és que quan el o la docent escrigui a la pissarra en una posició més elevada, serà un blanc més fàcil d'encertar (això és broma, però podria ocórrer en alguna classe). Que el mestre estigui més protegit per la llei com a autoritat serà un dels camins que se cercaran i es duran endavant, però quedaran sense solucionar els problemes de les classes. Els nostres infants necessiten veure comportaments democràtics i justs per part dels polítics, de les autoritats policials, de la gent del carrer i del professorat a classe, i en aquestes condicions, un alumne que no té cap tipus de malaltia física o social, no té dificultats per tenir un bon comportament i dedicar-se a aprendre a casa i a l'escola.