nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Un segle de Myotragus i continua el debat

L'emblemàtic mamífer extingit, endèmic de les Balears, va ser descrit com a nova espècie per la ciència l'any 1909. Avui, 100 anys després, els científics encara continuen discutint sobre el seu aspecte, morfologia i biologia

Un segle després del descobriment i la descripció del Myotragus balearicus -un mamífer endèmic de Mallorca i de Menorca que s'extingí coincidint amb l'arribada dels primers pobladors humans de les Balears-, lluny d'haver perdut l'interès científic, el tema és encara objecte de nombrosos estudis i motiu de discussió entre els especialistes. Myotragus balearicus (etimològicament, "cabra rata de les Balears", en al·lusió a la seva estranya dentició, que recorda la d'un rosegador), representa, entre els mamífers, un paradigma d'evolució en condicions d'insularitat.

Els estudis sobre la morfologia de les diferents espècies de Myotragus que han viscut a les Gimnèsies (Mallorca i Menorca) demostren que derivaren d'un ancestre comú que degué colonitzar Mallorca durant el Messinià, fa entre 5,3 i 5,7 milions d'anys, en un moment que entre les Balears i el continent hi havia grans extensions emergides a causa de l'anomenada "crisi salina", que provocà una gran dessecació de la Mediterrània.

L'espècie més moderna i més modificada, Myotragus balearicus, coneguda per nombroses restes fòssils, és la que trobaren els primers pobladors de les Illes que, segons les teories més acceptades, hi arribaren entre el tercer i el segon mil·lennis abans de Crist (amb gairebé un mil·lenni d'incertesa entre ambdues dates, perquè no es tenen evidències "sòlides" de presència humana abans del 2.300 aC). En tot cas, unes dates molt més tardanes que les que havien mantingut durant els anys 60 i 70 investigadors com William Waldren, nord-americà establert a Deià. Aquest estudiós elaborà una hipòtesi que coincidia amb els models de poblament humà de les Balears de l'època i arribà a la conclusió que la convivència entre els humans i el Myotragus havia estat llarga i que la petita cabra rata, en fi, havia estat domesticada fins que s'extingí.

Durant la darrera dècada, un equip interdisciplinari dirigit pel zoòleg mallorquí Josep Antoni Alcover ha aportat, amb la col·laboració d'altres investigadors, nombroses dades per completar el trencaclosques del Myotragus, tasca que ha culminat amb decobriments importants sobre la biologia, la reproducció, l'alimentació i, darrerament, la genètica del fòssil. Les conclusions d'aquest equip semblen demostrar que el contacte entre els humans i el Myotragus degué molt curt i que el quadrúpede -molt especialitzat- s'extingí com a resultat dels canvis ambientals derivats de l'acció humana sobre el fràgil medi insular.

Alltres científics, com ara Salvador Moyà i Meike Köhler, de l'Institut Català de Paleontologia, també han investigat a fons la biologia i la morfologia d'aquesta espècie i asseguren que els canvis observats al sistema nerviós central del Myotragus (la reducció del cervell) "són paral·lels al patró descrit en els animals domesticats", tot i que ho interpreten com una estratègia adaptativa per a un ús més eficient de l'energia en les condicions d'insularitat, sense depredadors i amb recursos alimentaris molt limitats.

El dilema de l'aspecte extern del Myotragus: eterna discussió

Un aspecte de discussió, de vegades acalorada, entre els científics és l'aspecte extern que tenia el Myotragus en vida. De l'estudi morfològic dels ossos en deriven lògiques conclusions anatòmiques: per exemple, tothom està d'acord, perquè és evident, que l'animal era rabassut i petit. Les modificacions experimentades a les extremitats en reflecteixen també aspectes biològics, com és la marxa optimitzada en terreny abrupte per la manca de necessitat de fugir dels inexistents depredadors. La posició de les òrbites, molt frontals, per millorar la visió estereoscòpica i nocturna, i sobretot la dentició, molt especialitzada.

Però, en canvi, no hi ha acord quant a l'aspecte general i s'especula sobre el pelatge i la coloració. Això explica que n'hi hagi tantes reconstruccions diferents. Una de les primeres que es feren la realitzà, per al Museu de Ciències de La Salle de Palma, el naturalista català Ventura Bassols. És un animal esperpèntic amb un gran gep. Curiosament, alguns científics consideren avui dia que tenia una estranya curvatura a la columna vertebral (com en el cas de la rèplica exhibida a Basilea), mentre que altres la hi representen ben recta. Pel que fa al pelatge, en la majoria de reconstruccions més modernes (per comparació amb espècies actuals) és de color bru, però també n'hi ha que han imaginat el Myotragus amb clapes, per l'estil de les vaques i d'altres mamífers domèstics.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.