La Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha arxivat dues investigacions que tenia obertes contra el rei espanyol emèrit, Juan Carlos I, dient que els delictes estarien prescrits. Aquestes, que varen ser prorrogades el mes de desembre, serien el cobrament de cent milions de dòlars com a suposada comissió per l'adjudicació de les obres del tren d'alta velocitat a la Meca a empreses espanyoles i el pagament de despeses familiars per part d'un empresari mexicà.
La primera investigació va ser oberta el juny del 2020, com a possible delicte de corrupció en els negocis, després de l'adjudicació de la fase 2 de les obres de la línia de ferrocarril d'alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i La Meca (Aràbia Saudita) el 2011 en al consorci Al-Shoula, format per dotze empreses espanyoles i dues saudites. Així com un sospitós ingrés de 64.884.405 euros (cent milions de dòlars), ordenat el 8 d'agost de 2008 pel llavors rei d'Aràbia Saudita al compte de la Fundació Lucum, del Panamà, de la qual Juan Carlos I seria el seu titular real.
L'altra es va iniciar el novembre del mateix any, després que el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) emetés un informe d'intel·ligència financera. Aquest informava d'unes transferències ordenades entre els anys 2017 i 2018 per l'empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause a favor d'un compte titularitat de Nicolás Murga Mendoza, coronel de l'exèrcit espanyol, que en el passat va ser ajudant del rei espanyol emèrit.
Després de les investigacions, les comissions rogatòries remeses a la Fiscalia de Ginebra, i obtingut l'auxili requerit a l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau de l'Agència Tributària (ONIF), l'alt tribunal espanyol ha decidit deixar-ho anar. Per una banda, en relació amb els fons rebuts el 2008 per la fundació panamenya Lucum, la possible responsabilitat penal dels exercicis del 2008 al 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte, i l'exercici de 2012 que tampoc seria susceptible de retret penal ja que en aquella data i fins al 19 de juny de 2014 Juan Carlos I estava protegit per la inviolabilitat que la Constitució espanyola reconeix al cap de l'Estat espanyol. Per l'altra, tampoc s'ha pogut vincular l'ingrés en l'adjudicació del projecte de construcció i, per tant, tampoc el pagament de cap comissió; així i tot, si aquest fos susceptible de ser un delicte de suborn, ja hauria prescrit.
