El darrer atemptat de la banda terrorista que va costar la vida dimarts a l'exministre socialista de Sanitat Ernest Lluch va provocar ahir la resposta massiva de la ciutat de Barcelona, que es va llançar al carrer al costat de representants polítics i d'institucions per expressar la seva repulsa per la brutal acció de la banda terrorista. Amb el lema «ETA no. Catalunya per la pau», la manifestació va sortir a les set i mitja a la confluència del passeig de Gràcia i el carrer d'Aragó.
Així, prop d'un milió de persones, segons l'Ajuntament de Barcelona, varen participar en la manifestació de condemna de l'assassinat d'Ernest Lluch per demanar el cessament de la violència d'ETA, en un acte que va culminar amb la lectura d'un manifest i la petició de diàleg polític per aconseguir la pau.
La multitudinària manifestació, que va recordar la que es va produir a Catalunya el 1997 després de l'assassinat del regidor d'Ermua Miguel Angel Blanco, va omplir de gom a gom el passeig de Gràcia entre la Diagonal i la plaça de Catalunya. La marxa va discórrer sense incidències en un ambient de silenci, només alterat per aplaudiments i crits aïllats, uns a favor de la cadena perpètua i altres demanant diàleg entre els partits polítics i les institucions.
La marxa silenciosa va estar encapçalada pel president del Govern, José María Aznar; el de la Generalitat, Jordi Pujol; el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, i les presidentes del Congrés i el Senat, Luisa Fernanda Rudi i Esperanza Aguirre, respectivament. Altres autoritats que estaven a les primeres files eren el batle de Barcelona, Joan Clos; el president del Parlament, Joan Rigol; el ministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, i els consellers del Govern de la Generalitat, així com el lehendakari, Juan José Ibarretxe.
Al costat seu, el president del PSC (en el qual va militar Lluch), Pasqual Maragall, i els dirigents de les altres forces polítiques catalanes: el secretari general de CDC, Artur Mas, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, el president del PP català, Alberto Fernández Díaz, el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira i el líder d'IC, Rafel Ribó. Tampoc no es varen perdre la cita els presidents autonòmics Manuel Chaves (Andalusia), Francesc Antich (Balears), Juan José Lucas (Castella i Lleó), Alberto Ruiz Gallardón (Madrid), Juan Carlos Rodríguez Ibarra (Extremadura) i Marcelino Iglesias (Aragó).
Els manifestants portaven centenars de cartells amb el lema «ETA no», «Prou» i «Basta ya», que oferien un mosaic espectacular a favor de la pau i en contra del terrorisme. Atesa l'afluència de gent, que va superar totes les previsions, una vegada que el cap va arribar a la plaça de Catalunya, la coa de la manifestació a penes no s'havia mogut.
La periodista de la Cadena Ser Gemma Nierga, que en el programa «La Ventana» tenia com a tertulià Ernest Lluch, va ser l'encarregada de llegir un comunicat de condemna que va acabar amb una petició personal en castellà "tot el comunicat va ser en català" que no era en la còpia que s'havia remès als mitjans de comunicació.
Va ser llavors, quan el silenci pel recordatori de la figura de Lluch es va convertir en un gran aplaudiment per mor de la petició expressa de diàleg a la classe política espanyola de cara a aconseguir el cessament de la violència terrorista. «Ho dic en castellà perquè m'entenguin "va dir Nierga fixant la seva ullada a la primera fila de la manifestació, on escoltaven els líders polítics". «Estic convençuda que Ernest Lluch hauria intentat dialogar fins i tot amb la persona que el va matar. Vostès, que poden, dialoguin per favor», va assenyalar en el que pot interpretar-se com un missatge encobert als polítics espanyols oposats al diàleg amb ETA.
