Notícies relacionades: Milers de ciutadans prenen les vies del Principat a favor de la independència

Centenars de ciutadans de Balears, més aviat milers si comptam els que d'una forma habitual resideixen al Principat, feren part aquest dimecres 11 de setembre de 2013 d'una cadena humana que connectà Catalunya de nord a sud, superant de lluny els 400 quilòmetres d'extensió. Concretament uns 200 mallorquins, entre els quals hi havia part de la directiva de l'Obra Cultural Balear i també de l'organització Joves de Mallorca per la Llengua, formaren una part del tram que passava pel Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Molts d'aquests hagueren d'aixecar-se ben prest per a arribar a El Prat després de la cadena que reuní a Palma milers de ciutadans el capvespre del 10 de setembre. Tanmateix, els balears no han estat els únics 'externs' en participar d'aquesta massiva manifestació, i a diferents punts del recorregut es podien albirar nombroses ikurriñes, banderes de Nabarra , així com les independentistes gallegues, fent força tots plegats a un front comú, sabent que aquesta via obre un nou context i no just per als catalans.

Altres mallorquins, com el president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, partiren cap a Vinaròs i Alcanar, després que el Superior de Justícia valencià permetés la celebració de la cadena a aquests indrets de Castelló , la qual cosa fou resposta per milers de valencians que acudiren a aquest tram. Des d'aquesta delegació relataren com passant pels edificis de la Generalitat, el Mercat Central o els antics magatzems que ara alberguen la seu d'Acció Cultural del País Valencià, a tots aquests llocs hi ha una simbologia que ens agermana amb ells: “les quatre barres sense blaus; les mateixes que Bauzá vol prohibir amb una Llei de Símbols carregada d'autoodi”.

Justament a Vinaròs s'ha viscut l'episodi més tens. Els manifestants han criticat que la Guàrdia Civil no els deixava allargar la cadena més enllà d'un quilòmetre. Hi ha hagut un cert moment de tensió amb els agents que ha acabat amb el líder de Solidaritat Catalana, Alfons Lòpez Tena, detingut segons testimonis presencials.

Èxit cívic Lluny d'aquests fets, la via catalana confirmà amb el seu èxit una proclama alta i contundent d'un crit de llibertat de cara no només a la resta de l'estat espanyol, sinó vers a Europa i el món sencer. Aquest clam fou seguit en temps real a molts més racons que no just els de parla catalana i impressionà partidaris i detractors d'aquest moviment que va més enllà d'un fet polític o ideològic concret.

Només pot ser així si prenem en consideració les xifres. Centenars de milers de persones inscrites a la cadena organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana vestiren el groc tot i l'amenaça de pluja des de la frontera amb França a La Jonquera, passant per Girona i des de Blanes agafant el camí de la costa que duu fins a Barcelona, i més enllà. Seguiren pel camp de Tarragona i el delta de l'Ebre i fins a Vinaròs, a l'Alt Mestrat, amb prop de 800 trams units per l'objectiu de construir un país lliure, un nou estat europeu amb un futur més encoratjador que no l'espanyol.

I foren moltes més les persones assistents que les inscrites en primera instància. Per exemple, a indrets com Mataró hi hagué dobles i triples cadenes, amb motiu de l'àmplia resposta ciutadana. O a e nmig de les terres de l'Ebre, on hi havia el triple de gent de la qual caldria.

La Diada a internet Les xarxes socials han resultat una fórmula molt adient per a seguir moviments d'expressió ciutadana, com la gran cadena del Principat. Ja de bon matí, milers de catalans feien sentir a la resta de la comunitat virtual de Twitter l'emoció d'estar a punt de participar en un dia tan important i especial. Molts havien afegit el número del tram en el qual s'havien donat d'alta com a participants de la via catalana al seu nom d'usuari, i els comentaris i fotografies sobre l'ambient dels moments de preparació han estat constants i innombrables.

L'anècdota esdevinguda a un Congrés dels Diputats amb l'activitat paralitzada per culpa d'una coberta mal arreglada que deixava passar un bon raig d'aigua de pluja ha estat la metàfora perfecta per a remetre a la necessitat de Catalunya de trobar un nou aixoplug, enfora de l'espanyol. Aquest tema fou dels més comentats durant el dia.

Molts altres parlaven de l'excepcional proliferació d'estelades, un fet destacat arreu del territori durant tota la Diada. Als balcons i als cotxes, als carrers i a espatlles de la gent, la senyera independentista era present arreu, enfortint les manifestacions de catalanitat d'una part majoritària de la societat principatina, en un dia que es preveia i es confirmà finalment com a històric.

L'exterior El seguiment global d'aquest acte és un altre element característic de la Diada de 2013. Si l'any passat la gran manifestació de Barcelona ja causà curiositat al món, enguany la iniciativa ciutadana de la cadena s'ha viscut amb una forta expectació des de l'exterior. Alguns diaris de referència de l'àmbit internacional, com el britànic The Guardian , feren un seguiment molt ajustat dels actes de l'11-S. Així mateix, el Washington Post introduí a la seva edició un article del president de la Generalitat, Artur Mas, que malgrat no ser present a la cadena per motius institucionals explicava el perquè de la necessitat d'un referèndum al Principat.

Molts altres rotatius a banda d'aquests se'n feren ressó. El Die Welt alemany, el The Irish Times irlandès o The Sun Daily a Malàisia són altres exemples de mitjans que guardaren un espai privilegiat a la via catalana.

Així mateix, indrets tant diferents com la ciutat d e Serekunda (G àmbia), l'Alguer o Bilbao acolliren al seu torn manifestacions que expressaven suport a la causa de la cadena humana, talment com en els dies previs s'havien duit a terme a les capitals balears.

Palma s'enllaça amb el Principat per reclamar la independència dels Països Catalans

El TSJ de València autoritza la Via Catalana a Vinaròs