El rei aplaudeix la pau definitiva de l'Ulster i diu que sempre s'ha d'intentar

Batasuna: «Si haguessin il·legalitzat el Sinn Féin, l'acord hauria estat impossible»

AgènciesPalma10/05/07 0:00

El rei Joan Carles enaltí i aplaudí l'acord assolit a Irlanda del Nord entre catòlics i unionistes i assenyalà que malgrat que aquest tipus de processos són llargs, sempre s'han d'intentar. En una xerrada informal amb els periodistes durant la seva visita a la seu de la Direcció General de la Guàrdia Civil, on acudí acompanyat de tota la cúpula del Ministeri d'Interior, inclòs el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, Joan Carles fou preguntat per l'acord segellat despús-ahir a Belfast entre el líder unionista Ian Paisley i el republicà Martin MacGuinness, que formaren un Govern d'unitat. Després de parlar del naixement de la seva néta, el rei assenyalà que aquests acords sempre suposen molt d'esforç i elogià la tasca del primer ministre britànic, Tony Blair. Destacà que aconseguir una foto com la de dimarts de Paisley i MacGuinness ha costat deu anys, fet que evidencia que sempre s'ha d'intentar, surti bé o no. Encara que, en tot cas, en ser preguntat per si hi havia paral·lelismes entre Irlanda i Euskadi, Joan Carles matisà que no és el mateix.

Si a l'Ulster el Govern britànic hagués optat per aplicar contra el Sinn Féin «la política d'il·legalitzacions» com la que s'està aplicant a Espanya, hauria estat «impossible» assolir un acord tan important com el signat amb la formació del Govern d'unitat a Belfast. Així ho assegurà ahir el dirigent de Batasuna Joseba Permach, que anuncià que, després de l'anul·lació de les llistes d'AS, l'esquerra abertzale no es rendeix i defensarà «amb ungles i dents» la seva presència en la cita electoral del 27 de maig. Durant una compareixença davant dels mitjans, en la qual aparegué junt amb Joseba Àlvarez, el dirigent de Batasuna no dubtà a assegurar que l'ocorregut a Irlanda és un mirall en el qual Euskadi ha de mirar-se. «Suposa una referència clau per a Euskal Herria», afirmà Permach, que subratllà que tant epremier britànic, Tony Blair, com el dirigent del Sinn Féin Gerry Adams defensaren que l'«esquema de procés irlandès», basat en l'«aposta pel diàleg i la negociació» ha de ser aplicat en altres llocs d'Europa.

Destacà que si el Govern de Blair hagués aplicat una «política d'il·legalitzacions» contra el Sinn Féin, el braç polític de l'IRA, hauria estat materialment «impossible» arribar a acords com el del «Divendres Sant» o fer una passa tan gran com la que despús-ahir segellaren Paisley i MacGuinness. Tanmateix, denuncià que en el cas del conflicte basc el Govern del PSOE, «amb la col·laboració implícita i explicita del PNB», intenta que Batasuna no participi a les eleccions per «minar les seves forces».