El Tribunal Suprem conclou que Jarrai, Haika i Segi són agrupacions terroristes

L'Audiència Nacional, que les havia considerat associacions il·lícites, ordena detenir 23 joves

Imatge combinada dels símbols de les tres organitzacions juvenils abertzales. Fotos: EFE

EfeMadrid20/01/07 0:00

El Tribunal Suprem estimà ahir que Jarrai, Haika i Segi són organitzacions terroristes i no meres associacions il·lícites, com considerà el juny de 2005 l'Audiència Nacional, que immediatament després de conèixer la resolució de l'Alt Tribunal ordenà la detenció de 23 acusats en la causa. En una sentència de la qual només s'avançà la conclusió, el Suprem estimà en part els recursos interposats per la Fiscalia i per l'Associació de Víctimes del Terrorisme contra la decisió de l'Audiència Nacional, que condemnà vint-i-quatre membres de les esmentades organitzacions -ahir un d'ells quedà absolt- per un delicte d'associació il·lícita, però no per terrorisme.

La resolució del Suprem -que s'adoptà per tres vots a dos i que compta amb dos vots particulars- suposa elevar a sis anys de presó les penes que imposà l'Audiència a 23 dels acusats, que foren d'entre dos anys i sis mesos i tres anys i sis mesos de presó. L'Alt Tribunal també decidí absoldre Egoitz López de la Calle, condemnat en el seu dia a tres anys i sis mesos de presó després d'haver-ne passat gairebé quatre en presó provisional. Vuit condemnats més ahir també compliren el termini màxim de presó preventiva previst per la llei, mentre que dotze passaren tres anys a la presó i la resta entre quinze dies -cas d'Ió Markel Ormazabal- i un any i diversos mesos.

El 20 de juny de 2005, la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional ordenà la dissolució de Jarrai, Haika i Segi «com a associacions il·lícites que són», però assegurà que no podien ser considerades organitzacions terroristes perquè, encara que les seves actuacions persegueixin els mateixos fins que ETA, «mai no s'emmarcaven en la utilització d'armes». En la vista del recurs contra aquesta sentència, que tingué lloc el 16 de novembre, la Fiscalia admeté que la seva pretensió era «obtenir de la sala un pronunciament sobre un tema que té enorme incidència no només en aquesta causa, sinó en altres», en referència al judici que l'Audiència Nacional segueix contra 53 presumptes membres d'organitzacions de l'entorn d'ETA. Segons el Ministeri Públic, les activitats d'aquestes organitzacions estan «dissenyades, coordinades i controlades per ETA». Pocs minuts després que la sentència fos notificada a la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional, aquesta cursà ordres de detenció per als 23 condemnats.

A l'hora del tancament d'aquest edició, la Guàrdia Civil havia practicat dues detencions. Segons informaren fonts de la lluita antiterrorista, agents de l'institut armat arrestaren ahir horabaixa al barri Intxaurrondo de Donosti Amaia Arrieta González i Igor Ortega Susundegi. De la seva banda, un altre dels 23 condemnats, Iker Frade, ja havia estat arrestat dijous per la seva implicació en un acte de kale borroka a Bilbao.